La UE s'ha situat, amb l'entrada en vigor ahir de l'euro, a la primera fila de l'escena mundial, en un any en què s'anuncia, no obstant això, replè de desafiaments i ocasions per la disputa entre els Quinze.
Sobretot, 1999 és l'any en què es fa realitat el vell somni de la unió monetària europea, que contribuirà, segons tots els pronòstics, a tornar al gegant econòmic europeu. quelcom del seu pes perdut al tauló internacional.
Amb una moneda única, els europeus esperen a partir d'ara treure el màxim partit al gran mercat interior que crearen el 1993, tirar de l'economia mundial, frenar l'intolerable atur que pateixen, guarir-se de noves tempestes financeres i emancipar-se a la fi encra que les monedes i bitllets de l'euro no començaran a circular e, fins el 2002, la nova divisa europea ja és una realitat per als bancs, les borses, els intermediaris financers i tots els ciutadans que utilitzin xecs o targetes de crèdit per a les seves transaccions.
L'aposta de la moneda és, segons va observar el president de la Comissió Europea, Jacques Santer, l'esdeveniment més transcendental que ha viscut el vell continent des que el 1957 emprengué el llarg camí cap a la federalització creant la Comunitat Econòmica Europea.
Aquest cap de setmana festiu, milers de directius i tècnics del sector bancari en tot Europa s'afanyen en els seus llocs de treball per assegurar l'èxit de la conversió electrònica a la nova moneda.
