L'OTAN inicià ahir el camí d'una reforma limitada de la seva estratègia per al pròxim segle, a causa de les divisions entre Estats Units i els seus aliats europeus, sobre un augment de les seves missions. Durant la reunió semestral dels ministres d'Assumptes Exteriors de l'Aliança dedicada a la preparació de la cimera de Washington, que marcarà per abril de l'any que ve el seu 50è aniversari, la secretària d'Estat nord-americana, Madeleine Albright, reclamà que l'OTAN s'ocupi de «l'amenaça que per a les nostres poblacions, els nostres territoris i les nostres forces militars suposen les armes de destrucció massiva».

L'amenaça del llançament de míssils carregats amb armes nuclears, químiques o bactereològiques des d'un «país fora de la llei» (com és el cas per als EU de l'Iraq, Corea del Nord o Líbia) és tan important com varen ser els tancs del Pacte de Varsòvia, insistí Albright.

Però la idea d'ampliar les competències de l'OTAN més enllà de la defensa del territori dels seus estats membres, desperta poc entusiasme en països com França o Alemanya, preocupats també perquè la darrera crisi de Kosovo serveixi com a precedent de noves intervencions sense requerir el mandat de Nacions Unides.