El mapa polític del Canadà es veurà modificat l'any que ve amb la divisió dels immensos territoris del nord-oest i la creació de Nunavut, un territori on els inuits (nom que es donen a si mateixos els esquimals) tindran, a la fi, autoritats pròpies.

El naixement de Nunavut serà proclamat oficialment dia 1 d'abril, i és esperat amb avidesa pels 4.300 habitants d'Iqaluit, la futura capital, encara que s'entreveuen algunas inquietuds per al futur d'una regió relegada geogràficament i econòmica.

Queda molt per fer abans del dia D en aquesta ciutat de la fi del món, que només té mig carrer asfaltat.
La flamant circumscripció de Nunavut, que en el llenguatge dels inuits significa «nostra terra», tindrà prop de dos milions de quilòmetres quadrats, que abraçaran tres fusos horaris. Aquesta immensitat només allotjarà 25.000 habitants, repartits en 28 comunitats, la major de les quals és Iqalit, antigament coneguda com Frobisher Bay.

Amb el 83 per cent de la població d'origen inuit, Nunavut serà el primer territori del Canadà els habitants del qual són majoritàriament naturals del lloc.

«És un territori molt gran», comenta Jack Anawak, l'home encarregat de preparar l'autonomia de Nunavut, la superfície de la qual representarà el 23 per cent del territori canadenc. De nord a sud, s'estendrà de l'arxipèlag àrtic a la badia de Hudson, i d'est a oest anirà de l'illa de Baffin (a prop de Groenlàndia) fins els boscs a l'oest del mar Glacial Àrtic.