L'Iraq reaccionà ahir enèrgicament a la crida de Washington a un canvi de règim, mentre que el personal humanitari de l'ONU tornava a Bagdad, en haver-se dissipat el risc d'un atac nord-americà.

El president dels EUA, Bill Clinton, desitjà diumenge obertament un canvi de règim a Bagdad, en no considerar-se de moment una acció militar contra l'Iraq.

Clinton havia invalidat l'ordre d'atacar després del canvi espectacular de posició de Bagdad dissabte, quan anuncià que reprendria sense condicions la cooperació amb els experts en desarmament de l'ONU.

Segons el Washington Post, el Pentàgon estimava que la primera sèrie de bombardeigs podria haver mort fins a 10.000 iraquians. El ministre britànic de Relacions Exteriors, Robin Cook, va afirmar per la seva part que li agradaria «molt» assistir a la partida de Sadam Husein, mentre França i Espanya es van oposar a aquesta posició.

El Govern espanyol afirmà que les fronteres de l'Iraq són «inviolables», i no propugnà canvis polítics aliens al poble iraquià. «Espanya sempre ha mantingut respecte a l'Iraq la mateixa posició, que les seves fronteres són inviolables, i no es pretén des de fora de l'Iraq cap canvi d'índole política al govern iraquià, de manera aliena als desitjos i voluntat del poble iraquià».

Pel seu costat, el cap de la diplomàcia francesa, Hubert Vedrine, va declarar: «França no té com a tradició fer el que Estats Units estima poder fer».