La Conselleria de Cultura del Govern balear i el Consell Insular de Mallorca donaran suport al candidat en llengua catalana pel premi Nobel si es demana la seva col·laboració. Així es desprèn de les declaracions realitzades a Diari de Balears per Jaume Gil, director general de Cultura i Política Linguística, i per Damià Pons, president de la Comissió de Cultura del Consell.

Ambdós polítics consideraren que el fet que l'Acadèmia sueca s'hagi adreçat als escriptors en llengua catalana per demanar-los un candidat al premi Nobel és «una notícia molt important per la llengua i la cultura catalana».

De la mateixa manera reaccionaren escriptors i editors d'arreu dels Països Catalans en conèixer la notícia. Això sí, ben aviat començaren les travesses per veure qui serà finalment el candidat, extrem que es decidirà a l'assemblea de la junta directiva de l'associació d'escriptors del pròxim dia 28.

D'altra banda, s'ha de destacar que el rector de la UIB, Llorenç Huguet, ha valorat molt positivament el fet, perquè «suposaria el reconeixement als escriptors, poetes i dramaturgs de les lletres catalanes, entre els quals trobam notables representants de les Illes. Ajudarem en allò que faci falta».

Els que ja ho tenen clar són els escriptors valencians. A la darrera junta de l'associació es decidí proposar Enric Valor com a candidat. Manel García Grau explicà que «a partir d'ara la literatura catalana avança en la tasca de normalització d'una llengua minoritària. És una gran notícia».

Carme Riera està convençuda que «és una notícia molt positiva per la nostra literatura. Hi ha hagut molta de gent que l'ha merescut, però ara per ara faria candidat el meu bon amic Pere Gimferrer».

El poeta Bartomeu Fiol, que qualificà la notícia de «molt bona» i d'«atenció digne d'agrair a l'acadèmia sueca, que a la fi canvia d'actitud», proposa Baltasar Porcel com a candidat.

Gabriel Janer Manila va fer una doble proposta: «Joan Perucho i Maria dels Àngels Anglada», i va dir que «a partir d'aquest reconeixement d'existència s'ha de fer molta de feina».

Precisament Gabriel Janer Manila i Carme Riera, acompanyats de Porcel, entren a la travessa de l'editor Francesc Moll. «Aquesta petició és un èxit dels escriptors i un reconeixement important a la nostra llengua».

L'escriptor Guillem Frontera va demanar-se «com, no ho feien?» sorprenent-se per la notícia. Per ell, el candidat hauria de ser Marià Villangómez.

Maria dels Àngels Anglada també compta amb el suport de Maria Antònia Oliver, que va dir que «el premi Nobel tant me fa a qui li donin, però per la llengua i literatura catalanes seria molt important».

Un altre padrí important per a Gimferrer és Eliseu Climent. L'editor valencià va dir que «aquest fet és molt important per resoldre una situació injusta. El reconeixement internacional pot ajudar al desenvolupament de la política nacional».

L'escriptor Jaume Pomar va dir que «aquest fet situa la literatura catalana al lloc que li correspon. Després del Nobel a Saramago el camí queda obert». Encara que l'escriptor no va voler fer messions personals, recollí tres dels noms que més sonen a les travesses: Porcel, Montcada i Gimferrer.

El poeta Àngel Terrón va explicar que «la carta significa que l'Acadèmia sueca et considera, però el gran drama de la nostra literatura és que hem fracassat a l'hora d'exportar autors». Pel que fa als candidats, ell opta per Palau i Fabra, Perucho, Gimferrer "«és qui té més possibilitats»" i Marià Villangómez.

Joan Brossa compta amb bons avals. És el cas de l'escriptor català Jordi Coca, que explicà que «la notícia em sembla fantàstica», i el del mallorquí Lluís Maicas, que va dir: «crec que amb aquesta proposta hi ha un cert reconeixement literari, encara que tímid, a la literatura escrita en català».