El número dos del Sinn Fein (ala política de l'IRA), Martin
McGuinness, va assenylar ahir que el desarmament dels grups armats
a Irlanda del Nord només és possible si s'aplica totalment l'acord
de pau i, en particular, es forma un poder executiu a la província
amb participació de membres del seu partit.
«Hem d'entendre que el procés, l'objectiu del qual és fer
desaparèixer els fusils de la vida política irlandesa, serà molt
llarg i complex», va declarar McGuinness, que va ser designat pel
seu partit, el Sinn Fein, com a mediador entre l'IRA i la comissió
encarregada del desarmament dels paramilitars a Irlanda del Nord.
«Pens que això es pot aconseguir, si cada un de nosaltres aborda el
problema d'una manera sensata obviant per complet les causes del
conflicte, va declarar en una entrevista concedida a Ràdio
Ulster.
El número dos del Sinn Fein va insistir en el fet que el
desarmament s'ha d'acompanyar amb l'aplicació total de l'acord de
pau d'abril de 1998, i, en particular, amb la formació d'un govern
integrat per membres del Sinn Fein.
El cap del govern local, el protestat moderat David Trmble, va
subratllar que no podrà formar-se govern fins després del
començament del procés de desarmament. D'altra banda, Trimble va
evocar la possibilitat d'acordar amplis poders en els consells
generals de la província.
«La gent vol poder expressar-se de manera més eficaç i
respondrem a les expectatives», declarà davant l'Associació de
consellers irlandesos.
Per la banda protestant, la jornada va tenir com a denominador les
virulentes manifestacions com a conseqüència que el Govern britànic
va admetre haver pagat indemnitzacions a presos de l'IRA pels
objectes personals danyats o confiscats durant les requises en les
seves cel·les, el març passat, després de descobrir l'existència
d'un túnel a la presó de Maze.
Qualificat d'«escàndol» per Peter Robinson del Partit Democràtic
Unionista, el lliurament de 127.000 dòlars (més de 17 milions de
pessetes) a devers 200 presos de l'IRA serà criticada demà a
Belfast durant una manifestació de famílies de soldats, policies i
civils víctimes de l'IRA.
Aquests darrers rebutgen la indemnització als terroristes,
assenyalat que moltes vegades és difícil, per a les víctimes de la
violència, poder obtenir una compensació econòmica.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.