Més de dos anys després que la Conselleria d'Educació i Cultura enllestís l'avantprojecte d'allò que ha de ser la futura llei del patrimoni persisteix la incertesa pel que fa a l'aprovació del que era el projecte més ambiciós de l'equip que encapçalava Joan Flaquer abans d'abandonar el càrrec de conseller. L'acumulació de projectes de llei al Parlament balear, a menys d'un any de la seva dissolució, fa augmentar l'escepticisme al respecte i algunes fonts no apunten que l'única oportunitat que tindria la llei Flaquer seria que la seva tramitació fos emprada com a obstacle per a la tramitació d'altres iniciatives legislatives, ja que quasi es dóna per segur que no totes les que s'acumulen al Parlament podran ser aprovades. De tota manera, s'haurà d'esperar a la reunió que el grup parlamentari popular mantindrà a Eivissa a finals de setembre per poder conèixer amb més detall les probabilitats que té la llei Flaquer.
A més, és dóna el cas que algunes de les circumstàncies que determinaren aspectes importants de la seva redacció s'han modificat. Per exemple, una de les crítiques més esteses que se li feia era la descompensació entre les obligacions a què sotmetia els propietaris de béns catalogats com d'interès cultural i les compensacions que se'ls oferien. En aquells moments, la comunitat autònoma no tenia competències en matèria fiscal i no podia concedir exempcions. Ara, amb la cessió d'un tram del 30% de l'IRPF, la CAIB pot actuar en aquesta direcció.
Tot i que el projecte de llei de patrimoni elaborat per l'equip de Joan Flaquer va rebre una allau d'esmenes dels partits de l'oposició, aquests consideraren que el projecte era globalment positiu i es movien entre el vot afirmatiu i l'abstenció en arribar el moment de la tramitació.
Tot i això, hi havia un punt que podia generar més dificultats de les esperades durant la tramitació: la gestió de l'1% del pressupost de les obres públiques que per llei s'ha de dedicar a finalitats culturals. La gestió de l' «1% cultural» és reclamada pel Consell Insular de Mallorca, que té les competències de Cultura, mentre que la llei l'assigna a una comissió consells-govern.
