Els 215 passatgers i els 14 membres de la tripulació de l'avió de Swissair que es va estavellar dimecres vespre a prop de les costes del Canadà tingueren temps abastament per adonar-se del drama que estaven vivint, segons es desprèn de les investigacions.
A les 20.30 hores local (02.30 de dijous a les Balears), el vol SR-111 de la Swissair va emprendre el vol de l'aeroport John F. Kennedy de Nova York amb destinació Ginebra. El pilot de l'avió era Urs Zimmerman, de 50 anys.
Poc després de sortir de l'àrea d'influència de Boston, l'aparell passà a mans del centre de control de Moncton (Nou Brunswick). Uns 45 minuts després de l'enlairament, el pilot informà que hi havia fum a la cabina de comandament. Amb una veu serena envià el missatge «pan pan, pan pan, pan pan», que en el parlar col·loquial dels aeronautes indica una situació greu però no desesperada.
En cas d'incendi, els pilots han de baixar l'avió, i el MacDonnel Douglas de Swissair, que es trobava en aquells moments a 10.000 metres d'altura, començà a fer-ho. Després de sol·licitar permís per tornar a Boston, perquè es trobava massa enfora, el pilot de la nau començà a dirigir l'aparell cap a l'aeroport de Halifax. Segons Keith Anderson, un controlador aerei de Moncton que mencionava ahir el diari Telegraph Journal, de Nou Brunswick, l'avió passà llavors a mans del control de Halifax. En els minuts següents, el pilot llançà un missatge d'auxili: «mayday! mayday! mayday!», que anunciava que l'avió estava en perill «greu i imminent».
L'avió es trobava en aquells moments a 2.500 metres d'altura, i anuncià que deixaria escapar el combustible de la nau i faria un aterratge d'emergència a Halifax. Els pescadors que participaren en les operacions de rescat a la mar explicaren haver sentit una olor molt forta a nafta en tota la zona.
Segons Anderson, després d'amollar el combustible i emetre el «'Mayday!», i en saber que intentaria un aterratge d'emergència, el pilot podria haver tancat el sistema eletrònic de codificació de bord, que ajudava els controladors a detallar la imatge del radar. L'ombra de l'aparell encara podia veure's a les pantalles del radar. Justament una hora i mitja després d'enlairar-se, l'aparell desaparegué de les pantalles de control.
Armilles
Tot sembla indicar que els passatgers seguiren, si més no, la part final del drama. Alguns cossos o restes que han estat trobats a l'aigua proven que els passatgers duien posades les armilles salvavides. A hores d'ara no s'han trobat les caixes negres que aportaran més llum sobre la catàstrofe.
Es dóna per segur, emperò, que la tripulació intentà, segurament, mantenir la calma entre els passatgers que varen ser incitats a col·locar-se les màscares d'oxigen i posar-se en posició «d'ou», amb el cap entre els braços creuats, i els nins entre els genolls del seus pares. Un radioaficionat podria haver captat les darreres paraules del pilot del vol 111: «Caiem!».
L'impacte sobre la mar va ser d'una violència extrema, comparable al d'un cotxe contra una paret de formigó.
