El problema, benvolgut Rafel, és que dubto molt que pugui anar al metge per una senzilla raó: qualsevol metge amb dos dits de seny el fotria fora de la consulta no perquè no es vulgui curar, que al cap i a la fi és decisió seva, sinó perquè voldria curar al metge. "Bon dia, senyor, com es troba?". "Jo?, molt bé, és vostè qui fa mala cara...".
En la meva opinió, aquest senyor ja està massa enfora, completament hipnotitzat pel que ell creu que és la realitat (com un Quixot) . Arribat a aquest punt normalment no es pot fer res, més que fer-se el més lluny possible.

És el que fa la mena de gent que viu en una realitat paral·lela. Quina tristor.

La pseudologia fantàstica o mitomania és un trastorn que porta a manipular la veritat i a mentir de forma patològica continuada. La simptomatologia de la mitomania es manifesta principalment en: presentar-se com un guanyador i intentar evitar de restar en evidència; sempre intenten mostrar una realitat diferent de la seva, perquè creuen que la seva realitat és mediocre i sense interès, no son gens empàtics i sempre en refusen la culpa; normalment son egocèntrics i tenen una actitud egoista, els hi plau la satisfacció pròpia; se senten superiors als altres, les mentides patològiques els hi augmenten el sentit de superioritat; en els seus comentaris, exageren els fets, intenten mantenir la versemblança, sovint enriquint-los amb detalls fantasiosos; es presenten segurs de si mateixos i solen ser narcisistes. Al mitòman mutinick el de sempre, pel seu bé, qualcú l'hauria d'ajudar a superar la seva patologia, una volta l'hagi identificada.

Però escrius comentaris a les 11,00 del matí. Que ets polític i/o/u funcionari?. Així no m'estranyaria.

Gentuza.

jo si

@toni
I tu?.

Aquests no treballen?