La Plataforma per la Llengua va assistir la setmana passada a la sisena trobada anual del grup de treball d'educació de FUEN, la Unió Federal de les Comunitats Nacionals Europees, una de les principals organitzacions en defensa de les minories nacionals i lingüístiques. La trobada, que es va fer a la capital de Finlàndia, a Hèlsinki, entre el dilluns 8 i el dijous 11, va permetre conèixer de primera mà la realitat de la minoria suecoparlant i compartir experiències sobre educació amb altres minories europees. Marc Guevara, responsable tècnic de l'àrea d'Educació i Universitats, va ser el representant de l'entitat a la trobada i hi va intervenir per denunciar la persecució judicial i política que pateix l'escola en català tant a Catalunya com a les Illes Balears i al País Valencià.
La trobada s'ha centrat enguany en l'educació primària i no en l'etapa infantil, a diferència de la trobada de l'any passat, que es va celebrar a la ciutat de Sibiu (Hermanstadt, en alemany), a la regió històrica de Transsilvània (Romania). Enguany, Guevara hi ha coincidit amb una vintena de representants de 15 minories lingüístiques o nacionals de 13 estats diferents: montenegrins d'Albània, russos d'Estònia, eslovacs i alemanys d'Hongria, alsacians de França, danesos d'Alemanya, sòrabs de Lusàcia (Alemanya) i turcs de la Tràcia Occidental (Grècia). La trobada ha estat presidida pel secretari general de FUEN, Éva Pénzes, i els dos vicepresidents de la xarxa, Gösta Tosft i Daniel Alfreider.
Justament Alfreider, portaveu també del grup de treball d'educació, va ser l'encarregat d'obrir oficialment la trobada el dimarts 9, acompanyat de Niklas Wahlström, responsable d'educació d'Amics de l'Escola Pública Sueca, una associació per a l'escolarització de la minoria de parla sueca a Finlàndia, i de la directora i la subdirectora de l'Agència Nacional Finlandesa per a l'Educació, Ulla-Maj Engelhom i Yvonne Nummela. A continuació, els participants van aprofundir en el panorama educatiu per a la minoria de parla sueca de la mà d'Anna Jungner-Nordgren, Ulla-Jill Karlsson i Berndt-Johan Lindström. Jungner-Nordgren és responsable de relacions internacionals de Folktinget, el parlament consultiu de la minoria suecoparlant, i vicepresidenta de la Xarxa Europea per a la Promoció de la Diversitat Lingüística (NPLD); Karlsson, cap de la Unitat Sueca del Ministeri d'Educació, i Lindström, defensor del poble en temes educatius de la Fundació Cultural Sueca.
El mateix dimarts al migdia van arrencar les sessions de treball d'educació, dedicades als reptes del sistema educatiu de la minoria sueca, però també a la situació educativa de les minories dels representants, motiu pel qual Marc Guevara va poder parlar de la persecució de la llengua a les escoles de Catalunya i Balears i de l'avantprojecte de la nova llei educativa valenciana.
El dimecres 10 els representants van visitar una escola de primària per a la minoria de parla sueca a Espoo, la segona ciutat més gran de Finlàndia, i van poder parlar amb diversos mestres i amb el director, que va fer una presentació del projecte educatiu de l'escola i de la metodologia de la immersió en suec que apliquen al centre, que escolaritza uns 1.800 alumnes. Els representants van entrar en algunes classes i van veure de primera mà els mètodes innovadors d'alguns dels mestres. A la tarda, l'associació d'Amics de l'Escola Pública Sueca va organitzar una sessió sobre el futur de l'escola sueca, que va comptar amb una conferència magistral de la cap de l'equip d'anàlisi de competències de l'OCDE, Francesca Borgonovi. El darrer dia de la trobada, dijous, va servir per compartir conclusions i per constatar que, més enllà de les diferents situacions que afronten les minories, també són moltes les bones pràctiques d'unes minories i altres que poden servir d'exemple per a tothom.
