Després d’un cicle marcat per les protestes contra la sentència del procés d'independència de Catalunya i contra l’empresonament del raper Pablo Hasél, el 2023 ha mantengut la mateixa tendència que l’any anterior. El Mapa de la Censura ha registrat el darrer any 53 incidents, sis menys que el 2022. Aquesta tendència a la baixa té a veure amb què aquests dos darrers anys no hi ha hagut un elevat grau de mobilització al carrer al conjunt del Països Catalans. La majoria dels casos recopilats al Mapa afecten el dret a la informació: 37, que representen el 71% del total. La resta tenen a veure amb la llibertat d’expressió.

Tot i això, el Mapa sí que ha registrat alguns mesos amb un nombre d’incidents lleugerament superior, com al juliol, que recull un parell d’episodis vinculats a les eleccions espanyoles del dia 23 i el mes de novembre que n’aplega tres associats a l’acord polític per tirar endavant la llei d’amnistia i, de retruc, la investidura de Pedro Sánchez.

Les dues categories que sumen més incidents, dotze cadascuna, són «Amenaces, intimidacions i obstaculitzacions» i «Censura d’expressions artístiques i acadèmiques». La primera concentra una majoria de casos que afecten la tasca periodística al carrer; i la segona, incidents molt vinculats a la censura per part de governs municipals de PP i VOX. De fet, aquesta mena d’atacs a les expressions artístiques s’han incrementat en relació amb el 2022 i han passat del 12% al 23%.

Per darrere, hi trobam «Identificacions, retencions i detencions», amb set incidents, una categoria que guanya pes lleugerament en termes relatius; i a continuació «Acomiadaments i precarietat» amb sis, cinc més que l’any anterior, on destaca l’expulsió de l’humorista Manel Vidal per un gag sobre el PSC i l’esvàstica del programa «Zona Franca» de TV3. Entre els cinc incidents classificats com «Denúncies, procediments i resolucions judicials» va tenir molt ressò la denúncia i imputació de Judit Martín, Toni Soler i Jair Domínguez del programa programa ‘Està Passant’ de la televisió pública catalana també per un gag.

Pel que fa als causants, la policia perd protagonisme i durant el 2023 va provocar el 19% dels incidents -10-, quan el 2022 encara representava el 25%. En canvi, els incidents causats per l’extrema dreta s’han doblat respecte al 2022 i en total representen el 17%. Si hi afegim el PP o entitats ideològicament properes el percentatge s’enfila fins al 30% (16 incidents).

Escenaris destacats: habitatge, eleccions i amnistia

Tot i el ball en les xifres, hi ha patrons dels anys anteriors que es mantenen. Un nombre remarcable de casos que afecten periodistes, gairebé 4 de cada 10, s’han produït en el context de mobilitzacions al carrer. Concretament, el Mapa de la Censura ha continuat registrant incidents que afecten la tasca periodística durant la cobertura de desnonaments o mobilitzacions pel dret a l’habitatge, almenys en sis situacions que han afectat més d’un professional cada vegada. A més d’identificar, escorcollar i retenir periodistes durant dos desnonaments, es van registrar dos incidents durant la protesta contra la cimera immobiliària The District el mes de setembre.

En campanya i el dia de les eleccions generals del 23 de juliol, quan gairebé tots els sondejos apuntaven a una majoria de PP i VOX, es van registrar tres incidents. En plena campanya, VOX va denunciar la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) a la Junta Electoral Provincial (JEP) de Barcelona arran d’una peça emesa sobre l’estratègia del partit d’extrema dreta sostinguda en odi i mentides en barris humils de Catalunya. La mateixa formació, la nit electoral va vetar la televisió pública. I aquella nit, durant el recompte, un jove militant del PP va increpar la periodista Elize Gazengel mentre feia una connexió en directe per a France 24.

En relació amb el context polític, cal destacar els casos relacionats amb l’acord per a l’amnistia als represaliats del Procés -que va possibilitar la investidura de Pedro Sánchez com a president-. A partir de l’octubre i fins a final d’any, el Mapa ha registrat quatre atacs al dret a la informació en mobilitzacions contra la llei: el 8 d’octubre, durant la manifestació convocada per Societat Civil Catalana a Barcelona, grups de manifestants van increpar els reporters i reporteres de TV3; i el 12 de novembre, en la concentració convocada a la plaça Sant Jaume per Cataluña Suma, van expulsar el fotoperiodista Emilio Morenatti a crits de «traïdor. Així mateix, el mateix dia a València, durant una concentració convocada pel PP, manifestants van increpar i agredir un equip d’À Punt.

Amb la intenció de torpedinar l’amnistia, en la recta final per la investidura, el passat 6 de novembre, el jutge García Castellón va decidir imputar el periodista de la Directa Jesús Rodríguez per Tsunami Democràtic, juntament amb onze persones més -entre elles, Carles Puigdemont i Marta Rovira. Rodríguez, s’ha significat per destapar les clavegueres policials contra l’independentisme i els moviments socials i la Directa ho va titllar d’atac al dret a la informació.

La censura dels ajuntaments de PP i VOX

Tot i que la majoria d’incidents registrats afecten el dret a la informació, la llibertat d’expressió també ha rebut atacs i, de fet, percentualment, més que el 2022 (el 32%, quan l’any passat era el 25%). Entre aquest terç dels incidents recopilats, destaca la categoria de «Censura d’expressions artístiques i acadèmiques» i específicament, l’increment de casos de censura per part de municipis on PP i l’extrema dreta de Vox governen des del 28 de maig, el dia d’eleccions municipals.

Així doncs, el Mapa no només ha recollit els casos de censura de llibres LGTBIQ+ i de revistes en català de la biblioteca de Borriana, sinó també la cancel·lació de concerts, espectacles i esdeveniments. El consistori de PP i VOX a Elx va suspendre el concert del grup valencià Smoking Souls; el de Monistrol de Montserrat, en mans dels populars, va cancel·lar l’espectacle de l’humorista Fel Faixedas; i l’actriu Anna Perelló va denunciar que l’Ajuntament de Palma, també en mans del PP, va cancel·lar tres funcions de l’obra NUA sobre el Trastorn de Conducta Alimentària (TCA). A més, al País Valencià ambdós partits van eliminar el nom del fundador d’Al Tall de l’auditori municipal de Torrent i el PP de Xeraco va intentar censurar el primer acte del cicle «Diàlegs contra l’odi».

Mèdia.cat, observant els mitjans de comunicació des del 2009

El Mapa de la Censura és una iniciativa de Mèdia.cat, que des del 2015 registra possibles vulneracions i restriccions de les llibertats d’informació i d’expressió. L’Observatori Crític dels Mitjans Mèdia.cat, impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils amb el suport de la Fundació Catalunya Fons, analitza els mitjans de comunicació als territoris de parla catalana i treballa per fomentar un periodisme crític, independent i rigorós. Edita des de 2009 l’Anuari Mèdia.cat.