cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 24°
24°

Els sindicats majoritaris de l'ensenyament als PPCC construiran un moviment unitari que «aturi els peus a l’ofensiva política contra el català»

Aquest dimarts, a l’Escola de Formació i Mitjans Didàctics de l’STEI Intersindical, s’ha fet una conferència de premsa conjunta dels tres sindicats majoritaris de l’ensenyament a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears: USTEC·STEs (IAC), STEPV-IV i STEI Intersindical.

Marc Candela, de l’STEPV-IV, ha explicat que des 1984 al País Valencià hi va haver un sistema de línies, en català i en espanyol. Aquest sistema preveia un increment de l’ús del català a les línies en espanyol, que no s’ha produït. El 2018 el Govern del Botànic va substituir aquests programes per un sistema únic en què tot l’alumnat havia de fer un mínim de 25% en català i un 25% en espanyol; i la resta en l’altra llengua i en anglès. El Govern actual del PP i VOX derogarà aquesta llei i establirà un programa únic a cada centre en què les famílies triïn quina és la llengua vehicular del centre, un gran retrocés per a l’ensenyament en català. L’STEPV-IV proposa una regulació similar al Decret de Mínims de les Illes Balears. En aquest sentit, ha apuntat que és molt important la feina conjunta de les entitats amb Escola Valenciana.

Iolanda Segura, de la USTEC·STEs (IAC), denuncia que les campanyes en contra de la immersió a Catalunya venen de lluny —amb episodis com l'oposició als aspectes lingüístics de l'Estatut del 2006— i són provocats per grupuscles minoritaris que van contra la convivència. Els tribunals prenen part i anteposen les idees de llibertats individuals a les de les llibertats col·lectives. Segura denuncia que el nou Decret d’ús del català a l’ensenyament no blinda la llengua catalana i, molt probablement, no servirà per a frenar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que imposa un mínim del 25% de les classes en castellà a les aules. Per a la USTEC la immersió lingüística ha funcionat, ja que els alumnes tenen un coneixement equitatiu de llengua catalana i castellana. Aquest model educatiu prioritza la igualtat d’oportunitats i la cohesió social: el resultat de les competències bàsiques i la selectivitat indiquen que el model d'immersió garanteix l'aprenentatge i la competència en les dues llengües.

Pel que fa a les Illes Balears, Miquel Gelabert (de l’STEI Intersindical) ha rebutjat els plans del PP i VOX contra la llengua pròpia en tots els àmbits, no només l’educatiu. Ha remarcat que el projecte polític de la dreta i l’extrema dreta és la substitució absoluta de la llengua catalana per la llengua espanyola en tots els àmbits. També ha recordat que els problemes principals de l’ensenyament tenen relació amb les inversions, i se centren en aspectes com ara les ràtios, les infraestructures o l’atenció a la diversitat.

Els tres sindicats que han participat a la conferència de premsa han remarcat que mantendran la col·laboració per a «construir un moviment unitari que aturi els peus a l’ofensiva política contra la nostra llengua».

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorca, fa 8 mesos
1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".
Valoració:7menosmas
Per qualsevol axí català, com catiu, fa 8 mesos
1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."
Valoració:6menosmas
Per mallorquins, catalans naturals, fa 8 mesos
1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya..."
Valoració:6menosmas
Per Chatalani de Majoricis, fa 8 mesos
1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"
Valoració:8menosmas
Per Raymundus Lul, cathalanus, fa 8 mesos
1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"
Valoració:8menosmas
Per Som catalans els mallorquins?, fa 8 mesos
«¿Som catalans els mallorquins? Qui el negarà, aqueix fet, en no ser un ignorant presumit? Sols una ignorància supina explica que hi hagi pogut haver un periòdic que tractàs de posar en ridícul això dels catalans de Mallorca. El malanat autor hauria fet molt bé d’estudiar una mica lo que s’atreví a ridiculitzar. (…) La nostra nacionalitat és la catalana."

Antoni Maria Alcover (1909)
Valoració:7menosmas
Per català i no d'altra nació, fa 8 mesos
"[...]Tot el món conegut
volia confegir,
me deien Ramon Llull,
català mallorquí.

[...]

Vaig pastar la llengua amb la meva Art,
vaig fer que la ciència parlàs català.

[...]

Abans, per un càrrec, era condició
de ser català i no d'altra nació.[...]"


(Guillem d’Efak, 1980)
Valoració:8menosmas
Per Via fora els adormits!, fa 8 mesos
"Pocs anys després de caure Mallorca el juliol de 1715 s’escampà un opuscle, 'Via fora els adormits!', que defensava una República Catalana formada per tots els territoris de la nació: València, el Principat, les Illes i, fins i tot, els confiscats arran del Tractat dels Pirineus." Bartomeu Mestre i Sureda, 'Balutxo' (2022)

https://www.dbalears.cat/balears/balears/2022/05/09/366285/bartomeu-mestre-tres-segles-lluita-ens-conviden-persistir-agrada-allo-ara-mai-sino-ara-sempre.html
Valoració:7menosmas
Per De Asprer, fa 8 mesos
Mallorca es bilingue. Els catalans no mos han de impossar el seu negoci! Som mallorquins i espanyols.
Valoració:-21menosmas
Per Aprenent, fa 8 mesos
Se ha de canviar de txip.
Gramàtica Balear, Filologia Balear.
A Balears, la única llengua oficial ha de esser el balear.

Els xarnegos no mos han de imposar que el castellà ès superior i els xarnegos manan.
Valoració:-11menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente