Mèdia.cat, l’Observatori Crític dels Mitjans impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, publica aquest dijous, 27 de juliol, l’informe L’efecte Orriols. Com els mitjans han blanquejat l’extrema dreta, que analitza el blanquejament i la normalització als mitjans de la líder del partit d’extrema dreta Aliança Catalana i ara alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, especialment a la televisió privada 8TV. El treball, elaborat pel periodista Nicolas Tomás, i editat amb el suport de la Fundació Catalunya Fons, també compta amb una part de metodologia qualitativa, a través de la consulta a una desena de veus expertes coneixedores de l’extrema dreta i la seva normalització als mitjans de comunicació.

El punt de partida d’aquest informe són les eleccions municipals del passat 28 de maig a Catalunya. Ripoll va aconseguir captar pràcticament la mateixa atenció mediàtica que la capital del país, amb una líder xenòfoba, d’extrema dreta independentista, que ha passat de la marginalitat política a governar una capital de comarca. L’informe analitza la sobreexposició mediàtica d’Orriols, sobretot a la televisió privada 8TV, on ha fet setze aparicions en un any i mig, convidada a ser un actor polític més, amb el conseqüent blanquejament del discurs i normalització de la seva presència. El document també planteja què s’ha de fer i què no des del periodisme davant l’extrema dreta.

L’estudi aprofundeix en les nombroses aparicions mediàtiques de Sílvia Orriols, així com en el programa electoral, de la seva formació, Aliança Catalana. Argumenta per què aquesta formació és extrema dreta, documenta amb dades l’auge de l’extrema dreta arreu del Principat arran dels resultats de les eleccions del 28-M, així com l’evolució d’Orriols i del seu discurs. A partir d’aquí, s’observa com des d’alguns mitjans, s’ha normalitzat la seva figura i el que representa. També s’analitza el paper de la premsa local i comarcal davant l’extrema dreta a partir de les experiències de Ripoll, Vic i Manresa. Finalment, es recullen bones pràctiques periodístiques.

L’informe conclou que alguns mitjans, amb 8TV com a paradigma, han trobat en l’extrema dreta una via per intentar guanyar audiència i han explotat al màxim aquest recurs, a costa de blanquejar el seu discurs i normalitzar la seva presència als mitjans, per residual que fos la seva representativitat.

Una altra de les conclusions és que els mitjans no poden ser corretges de transmissió que reprodueixin acríticament els discursos de l’extrema dreta, encara que sigui per clickbait. També es conclou que els mitjans no poden equiparar totes les opinions perquè no és irrellevant a qui es posa el micròfon. A més, es constata que davant d’una qüestió tan delicada, s’han de prioritzar els experts en extrema dreta. I s’apunta la responsabilitat social dels mitjans de comunicació i dels periodistes davant d’aquesta qüestió.

Fonts consultades

Les deu persones consultades per elaborar aquest informe són Anna López, doctora en Ciència Política per la Universitat de València; la politòloga Helena Castellà, especialista en gènere, migracions, drets humans i extrema dreta; Josep Àngel Guimerà, professor i investigador en polítiques de comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona; Patricia Simón, periodista i autora de Miedo: viaje por un mundo que se resiste a ser gobernado por el odio; el fotoperiodista especialitzat en extrema dreta Jordi Borràs; el periodista especialitzat en extrema dreta Miquel Ramos; la periodista Jordina Arnau, coautora del llibre Guia pràctica contra l’extrema dreta (2022); els periodistes Josep Comajoan i Pere Fontanals, i un periodista que treballa a la premsa comarcal del Ripollès que prefereix mantenir l’anonimat.

Mèdia.cat, observant els mitjans de comunicació des del 2009

L’Observatori Crític dels Mitjans Mèdia.cat, impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils amb el suport de la Fundació Catalunya Fons, analitza els mitjans de comunicació als territoris de parla catalana i treballa per fomentar un periodisme crític, independent i rigorós. Edita des de 2009 l’Anuari Mèdia.cat i des de 2015 impulsa el Mapa de la Censura, on es registren possibles vulneracions i restriccions de les llibertats d’informació i d’expressió.