Les eleccions autonòmiques i municipals del diumenge 28 de maig han significat un canvi
polític al País Valencià, com a les Illes Balears, que tendrà importants repercussions en tots els àmbits, no només en l’institucional.

Per això, l'entitat cultural de referència al País Valencià, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha trobat necessari fer pública una primera valoració dels resultats.

Per a l'organització, una primera aproximació global posa en relleu «el fet que la xifra de vots absoluts de les candidatures que podríem englobar en la dreta i l’extrema dreta és menor que en 2019, però al mateix temps ha baixat de forma sensible el vot que podríem qualificar d’esquerres: és ací on hi ha la clau d’aquest canvi».

«Amb l’única excepció de la candidatura del PSOE, totes les candidatures autonòmiques
d’esquerres han perdut vot de manera significativa, tant les que formaven part del Govern valencià com aquelles que no en formaven part. Aquest fet interpel·la tot l’espai polític d’esquerres sense excepció, i remet a raons més profundes que el simple desgast de govern», han remarcat.

L'entitat assenyala que una primera lectura de les dades apunta a una possible confluència de raons que tenen a veure amb:

• Un sentiment de decepció en l’electorat més exigent des del punt de vista dels valors de país i progrés, i el fet, alhora, de les limitacions que implica un govern en coalició. I això, malgrat el fet que totes les enquestes apuntaven a una valoració positiva de la gestió del Govern valencià.
• Un possible sentiment de desvinculació de la política, en sentit contrari a la politització que van significar la “Primavera valenciana” i el 15-M, unit a la crisi de l’espai de l’esquerra espanyola, en permanent conflicte intern, que també ha afectat el País Valencià.
• El menysteniment voluntarista de l’anomenada “majoria silenciosa”: ACPV ja va apuntar en el seu moment que el canvi de l’any 2015 era més ajustat del que la traducció en poder institucional insinuava, i que la majoria electoral no estava expressant un canvi d’hegemonia social.
• La naturalització, per part d’una part de l’electorat d’esquerres, de governs de coalició de dreta i extrema dreta, en la línia del que està passant a Europa: molts electors d’esquerra, per expressar la seua disconformitat o el seu distanciament de la política, han optat per l’abstenció tot i saber que això podia facilitar l’accés de l’extrema dreta a les institucions.

Per tot això, Acció Cultural apunta que som «davant d’un canvi que es deu a raons més profundes i complexes que la sola conjuntura valenciana». Ara toca, per a l'entitat, fer una anàlisi atenta de les dades i de les causes dels referits comportaments electorals per a decidir «quines correccions cal introduir en el nostre treball, tant en partits com associacions, començant per la nostra entitat». ACPV inicia, per tant, un procés de reflexió per a actualitzar el seu pla estratègic i les línies de treball dels pròxims anys, amb la voluntat decidida de fer aportacions i propostes en positiu.

ACPV es posa al servei d’aquest nou impuls amb l’objectiu de «continuar avançant a favor de la llengua i la cultura. Corregint el que calga corregir, millorant el que calga millorar, i
mantenint el que calga mantenir. Ens avalen més de 50 anys de trajectòria, milers de socis, i una capacitat demostrada de teixir complicitats i aliances per a construir espais de diàleg i consens. Som-hi, doncs: el País Valencià és un projecte de llarg recorregut, i ACPV i el país hem superat conjuntures molt pitjors. Ara, a més, partim d’un altre punt: no tornem als anys noranta, el capital social i polític acumulat és molt i hem de saber fer-lo valdre».