«El Ministeri d'Universitats relega la Filologia Catalana a un segon pla en un projecte de reforma. L’esborrany del nou reial decret subordina la disciplina a una altra categoria. És un greu atac a la llengua catalana i hi hem presentat al·legacions». Així s'ha expressat aquest divendres la Plataforma per la Llengua.
El Ministeri espanyol d'Universitats prepara un projecte de reial decret per a establir nous àmbits de coneixement en el qual la Filologia Catalana deixaria de ser independent i quedaria dissolta dins l'àrea 'Llengües modernes i les seves literatures'.
A banda d'aquest, en un altre projecte, el Ministeri exigeix un mínim de 35 professors per departament, xifra que també crea dificultats als departaments de Filologia Catalana.
«La reforma planteja una regulació homogeneïtzada per a tot l’Estat espanyol que no té en compte la seva diversitat lingüística. La decisió pot comportar un perill per a la supervivència i prevalença del català a l’ensenyament universitari. Per acabar-ho d'adobar, el procés de redacció ha estat poc transparent i ha generat poc consens!», ha remarcat l'ONG del català.
És per això que han presentat al·legacions demanant la retirada de les ordres des de les seves delegacions territorials a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.
Finalment, la Plataforma ha assenyalat que «tot plegat comporta, a la vegada, un intent més de minorització del català. Relegar els estudis de Filologia Catalana és sinònim de torpedinar la llengua per fer-li perdre el seu lloc a nivell acadèmic i menysprear l'ascendència d'organismes com l'IEC».
Els governs de les Illes Balears i de Catalunya també presenten al·legacions
El Govern de les Illes Balears, a través de la Secretaria d’Universitat, Recerca i Política Lingüística, hi ha presentat al·legacions per a defensar el manteniment de la Filologia Catalana com a àrea específica i la impossibilitat de ser considerada ni com a Filologia Hispànica, que es refereix a la llengua castellana, ni com a llengua moderna, que inclou les llengües estrangeres.
D’altra banda, el Ministeri d’Universitats també ha tret a exposició pública un segon projecte de reial decret que regula un mínim de 35 professors per departament, fet que generaria dificultats a tots els departaments de Filologia Catalana, que no tenen aquestes dimensions. Les al·legacions del Govern proposen que els mínims de professors dels departaments universitaris es regeixin segons els estatuts de cada universitat d’acord amb les dimensions que hi corresponguin.
L’aprovació dels dos reials decrets amb la redacció proposada pel Ministeri «suposaria, per una banda, que els estudis de filologia catalana quedassin diluïts i perdessin entitat i, per una altra, la desaparició dels departaments de Filologia Catalana. Ambdós aspectes afectarien la continuïtat dels estudis».
Des de la Generalitat de Catalunya, el conseller d'Investigació i Universitats, Joaquim Nadal, ha assegurat que el Govern ha presentat al·legacions contra els dos projectes de reial decret del Ministeri d'Universitats perquè «afecten severament la continuïtat i la visibilitat dels estudis de Filologia Catalana».
Nadal ha considerat «inacceptable» el plantejament del Govern espanyol i que no reculli l'especificitat i la singularitat de la llengua catalana en l'àmbit dels estudis universitaris, i ha remarcat que l'estatus de la Filologia Catalana a les universitats ha de ser «estable i visible». El conseller ha assenyalat que qualsevol iniciativa que tracti «d'invisibilitzar, amagar o fer desaparèixer» la Filologia Catalana tendrà l'oposició de la Generalitat.
Pel que fa a l'organització dels departaments universitaris, el projecte de decret estableix una dimensió mínima de 35 professors, ha considerat que cal «excepcionar» aquesta mesura ja que hi ha pocs departaments de Filologia Catalana d'aquesta dimensió.
Nadal ha considerat que aquests projectes de reial decret estatal són «una reculada històrica inacceptable» que la Generalitat de Catalunya combatrà, i ha reivindicat la tradició acadèmica dels estudis de ilologia Catalana.
