El PEN Internacional publica 'Impunity Reigns – Writers Resist', la seva Llista de Casos 2022 que documenta 115 casos d’escriptors d’arreu del món que s’enfronten a assetjament, detenció, violència i fins i tot la mort.

«Els escriptors que apareixen en aquest informe han posat les seves vides a primera línia i han fet enormes sacrificis, arriscant la seguretat i la llibertat, per demanar comptes als poderosos. Ens han inspirat per continuar lluitant per salvaguardar el dret a la llibertat d’expressió. Ens han encoratjat a imaginar un món diferent i millor. Ens han donat força, a nosaltres i a les noves generacions d’escriptors i lectors, mentre reflexionem sobre els darrers 101 anys de la nostra feina, per protegir els escriptors arreu del món i considerar com les nostres veus i accions poden bastir un futur en què els drets humans siguin una realitat per a tots», expliquen.

Anàlisi global

D’acord amb la la recerca del PEN Internacional, al llarg del 2022, a totes les regions del món els escriptors han continuat essent detenguts i sovint empresonats per delictes vagament formulats i relacionats amb la seguretat nacional, en llocs com a l’Aràbia Saudita, Bahrain, Bangla Desh, Bielorússia, els Emirats Àrabs Units, Espanya, l’Índia , l’Iraq, l’Iran, Kuwait, el Marroc, Myanmar, Oman, Espanya, Sri Lanka, Turquia, el Regne Unit i Vietnam i la Xina.

La guerra i els conflictes arreu del món han suposat riscos extrems per als que n’informen o els comenten, especialment a Ucraïna, Palestina i Etiòpia.

En alguns països, els escriptors s’han vist forçats a fugir de la persecució i cercar vies de seguretat, sovint cruelment denegades, com a Myanmar i l’Afganistan. Mentrestant, una nova forma de repressió, en forma d’expulsió forçosa i exili d’escriptors, s’ha vist a diversos països, com Cuba i Nicaragua.

A Itàlia, Egipte, Malàisia, Perú i Turquia s’ha recorregut a la difamació penal i a les lleis d’injúries per assetjar o silenciar els escriptors.

Els països d’Amèrica han seguit registrant un alt nivell de violència, i Mèxic continua essent el país més mortífer de la regió per als periodistes i el país més perillós del món per als periodistes fora de les zones de guerra activa.

Les dones escriptores han seguit essent silenciades de manera desproporcionada. En són exemples la periodista turca Sedef Kabaş, condemnada a 28 mesos de presó en suspens amb motiu dels seus comentatis crítics sobre el president Erdoğan; la periodista palestina Shireen Abu Akleh, tirotejada per l’exèrcit israelià mentre informava per a Al Jazeera a la Cisjordània ocupada; l’escriptora, dramaturga i cineasta zimbabuesa Tsitsi Dangarembga, condemnada a sis mesos de presó, en suspens durant cinc anys, després d’una persecució legal i judicial patida des de juliol de 2020; la destacada antropòloga uigur Rahile Dawut, feta desaparèixer per les autoritats xineses des de 2017, i la periodista nicaragüenca-argentina Gabriela Selser, assetjada per les autoritats i els paramilitars a causa dels seus escrits.

Pel que fa a l'Estat espanyol, el PEN destaca el cas del raper mallorquí Josep Miquel Arenas, Valtònyc, exiliat a Bèlgica després de ser condemnat per la justícia espanyola per les lletres de les seves cançons.

El text explica que Valtònyc va ser detengut per primera vegada el 23 d'agost de 2012 després que Jorge Campos Asensi, president de la fundació nacionalista Círculo Balear, es va queixar que una de les seves cançons, ‘Circo Balear’, va incitar violència contra ell i altres membres de la fundació.

El fiscal el va acusar d'injúries greus a la Corona, enaltiment del terrorisme i humiliació de les seves víctimes i amenaces. L'Audiència Nacional espanyola va condemnar Valtònyc a tres anys i sis mesos de presó i a pagar 3.000 € de multa al militant de l'extrema dreta Jorge Campos com a indemnització per les suposades amenaces.

El Tribunal Suprem va confirmar la seva condemna. Valtònyc va fugir a Bèlgica, on el jutjat Gant va dictar contra el Govern espanyol sobre la petició de la seva extradició el setembre de 2018. El novembre de 2019, l'advocat general de el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va concloure que Espanya no aplicava la legislació aplicable a la seva sol·licitud. El desembre de 2021, el el Tribunal d'Apel·lació de Gant va sentenciar que Valtònyc no havia de ser extradit a l'Estat espanyol. Malgrat això, el Tribunal de Cassació de Bèlgica va ordenar un nou judici i el maig de 2022 el Tribunal de Gant d'Apel·lació va negar una vegada més la seva extradició.

«El raper de Mallorca Valtònyc, nascut el 18 de desembre de 1993, es refereix a si mateix
com a poeta i artista, argumentant que l'art hauria de ser provocador i negant la intenció
d'amenaçar o humiliar ningú», remarca el PEN Internacional.