La Plataforma per la Llengua ha denunciat a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, i a la defensora del poble europeu, Emily O'Reilly, que l'audiència pública sobre la immersió lingüística que se celebrarà aquest dimecres al Parlament Europeu suposa un nou intent de l'eurodiputada Dolors Montserrat per a atacar els catalanoparlants des de la seva posició de presidenta de la comissió de peticions (PETI) d'aquesta institució.

A través d'una carta a Metsola i d'una petició de queixa a O'Reilly, el president de l'entitat, Òscar Escuder, ha demanat a totes dues que intervenguin per a frenar l'ús partidista que fa Montserrat de la comissió. En aquesta ocasió, Montserrat ha repescat una petició del 2017 de l'Asamblea por una Escuela Bilingüe, que reclamava que el castellà tengués la mateixa importància que el català a l'escola, per a organitzar un acte al Parlament Europeu en contra de la immersió lingüística. Es tracta d'una audiència pública amb quatre ponents manifestament contraris al model d'escola en català: Teresa Freixas, Jorge Calero, Jesús Rul i Manuel Jesús Acosta, diputat de Vox al Parlament de Catalunya.

L'ONG del català recorda en aquesta carta que la Comissió Europea ja s'ha posicionat en contra d'examinar el sistema d'immersió lingüística en tres ocasions, perquè és un «assumpte intern» de l'Estat espanyol i no té competències per a actuar-hi. En aquest sentit, Escuder denuncia davant de Metsola i O'Reilly que la decisió de Montserrat d'organitzar aquest acte malgrat les declaracions de la Comissió suposa un mal ús dels recursos públics en benefici dels interessos partidistes de la presidenta i en contra dels valors europeus de protecció de les minories (entre les quals, la catalanoparlant).

L'entitat considera que l'audiència organitzada per Montserrat atempta contra els mateixos interessos generals del Parlament Europeu, que pot veure minvar la confiança que hi dipositen els ciutadans, i va en contra dels posicionaments del relator especial de l'ONU per a les minories, Fernand de Varennes. Aquest relator ha denunciat que l'Estat espanyol no reconeix l'existència de les seves minories lingüístiques, ha demanat que es modifiqui el marc legal espanyol perquè considera, com el Comitè d'Experts del Consell d'Europa, que és un marc legal discriminatori, i ha defensat que l'Estat no fa prou per aturar els discursos de l'odi contra les minories, uns discursos que justament són promoguts per alguns dels ponents d'aquesta audiència.

Jesús Rul, per exemple, defensa que «s'està forçant els espanyols a un apartheid lingüístic» i que la minoria catalanoparlant és «etnicista, supremacista i excloent». Totes dues afirmacions contribueixen a «demonitzar els catalanoparlants i no només són falses, sinó que són malicioses, perquè acusen un grup de població, el catalanoparlant, que és una minoria a l'Estat espanyol, de segregar un grup de població majoritari a l'Estat, el dels castellanoparlants», denuncien. En aquest sentit, la Plataforma per la Llengua considera que donar veu únicament a ponents en contra de la immersió i amb aquests discursos de l'odi «només contribueix a revifar les posicions de l'espanyolisme i l'assetjament contra les minories lingüístiques d'Europa».