Aquest dilluns s’ha fet pública la interlocutòria del Tribunal Suprem espanyol, en ponència del jutge Manuel Marchena, on es condemna l’exvicepresident de la Generalitat de Catalunya, Oriol Junqueras, i els consellers i consellera represaliats, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, per un delicte de desobediència amb concurs de malversació greu.

Això implica que la inhabilitació és ferma per a aquests representants escollits democràticament; fins al 2030, en el cas de Romeva i Turull, i fins al 2031, Junqueras i Bassa, i certifica que la repressió espanyola contra l’independentisme «segueix ben viva malgrat la suposada 'taula de diàleg'», ha explicat l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).

En el cas de l’expresidenta del Parlament i de l’Assemblea, Carme Forcadell, i els exconsellers represaliats, Josep Rull i Joaquim Forn, que no estaven condemnats per malversació, la sentència substitueix la condemna per sedició per la del delicte de desobediència, tot i que se’ls declara extingida la pena en haver passat més de tres anys a la presó.

L’expresident de l’ANC, Jordi Sànchez, i l’expresident d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que no eren polítics, no poden ser condemnats per desobediència, però l’alt tribunal els acusa de desordres públics, tot considerant que «van practicar actes concrets de violència o intimidació sobre persones o coses» en la manifestació del 20 de setembre del 2017. A ells, presos durant gairebé quatre anys, també se’ls considera extingida la pena. Així, per a l'ANC es comprova i denuncia que, en el seu cas, «es continua titllant de violència l’exercici dels drets fonamentals».

L’Assemblea ja ha alertat diverses vegades dels efectes del nou delicte de desordres públics agreujats sobre el dret de manifestació dels moviments socials, i la revisió de la sentència del Suprem ho confirma, atès que els únics a qui la sentència entén que han comès desordres públics són els exlíders de l’ANC i d’Òmnium.

A més, diuen que comproven, amb la interpretació del Suprem sobre la malversació, les perspectives de la trentena d’encausats en els judicis pendents al TSJC i al Jutjat número 13 de Barcelona «no milloren». «Constatem que la reforma del Codi Penal no haurà servit de res per als càrrecs polítics de segon nivell», apunten.

«Es constata que els tribunals espanyols utilitzen el concepte de democràcia de manera esbiaixada i contrària als drets fonamentals», conclou l'ANC.