El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, s’ha mostrat convençut que la policia acabarà anant-se'n de la Prefectura de Via Laietana i «no aturarem fins que Via Laietana 43 sigui un espai de memòria», tal com exigeixen 10 entitats dins la iniciativa 'Via Laietana 43. Fem Justícia, Fem Memòria', que han impulsat un manifest amb 177 adhesions d’entitats de memòria catalanes, espanyoles i internacionals.

«Tenim una mala notícia per a les raons d’Estat. Aquesta batalla per la dignitat la guanyarem, perquè és una batalla per la democràcia i per la llibertat», ha assegurat Antich, qui ha dit que la Prefectura de Via Laietana, lloc de tortures durant el franquisme, és «símbol d’impunitat, però també és mirall d’una lluita que sobrepassa generacions». El president d’Òmnium Cultural ha denunciat que l’Estat «no fa net del substrat franquista, ni compleix els mínims de justícia i reparació a què està obligat». «L’Estat no afronta el franquisme i aprofundeix l’anomalia davant les aspiracions democràtiques», ha dit Antich, i ha advertit que «els tímids intents de revisió, com la nova llei de memòria democràtica, són insuficients», ja que «ni preveu conseqüències jurídiques, ni comporta responsabilitats patrimonials per l’Estat».

'Via Laietana 43. Fem Justícia, Fem Memòria'

Coincidint amb els 47 anys de la mort del dictador Francisco Franco, Xavier Antich ha parlat davant la comissaria per a tancar l’acte 'Via Laietana 43. Fem Justícia, Fem Memòria', per a denunciar les tortures i repressió dutes a terme a la Prefectura Superior de Policia de Catalunya i exigir la seva resignificació com a centre de memòria. A banda d’Òmnium Cultural, formen part de la iniciativa l’Amical de Mauthausen, l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, l’Ateneu Memòria Popular, la Comissió de la Dignitat, Comissió de la Memòria Històrica – ICAB, EUROM – European Observatory on Memories, Fundació Cipriano Garcia – CCOO CAT, Irídia – Centre de Defensa de Drets Humans, la Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes.

En representació del suport internacional, durant l’acte ha parlat Álvaro Ahumada, director de Corporación Parque por la Paz Villa Grimaldi de Xile, qui ha recordat que la possibilitat de recuperar espais com Via Laietana «està directament relacionat amb la capacitat d’organització», malgrat que «sempre existeix la temptació de no recuperar el passat i l’estat espanyol ho sap». Per això, ha afegit: «És impossible de mirar al futur si no som capaços de resoldre els problemes del passat».

Un manifest amb 177 adhesions nacionals, estatals i internacionals

El manifest compta amb un total de 177 adhesions d’entitats de memòria catalanes com la Fundipau, l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans (ACDddhh) i l’Associació Catalana de Familiars Represaliats pel Franquisme; estatals, com la Federación Estatal de Foros por la Memoria i La – Comuna Asociación de presxs y represaliadxs por la dictadura franquista, o Sanfermines 78: gogoan!; i també suports internacionals, d’entre els quals destaquen la xilena Corporación Parque por la Paz Villa Grimaldi, la Red de Sitios de Memoria Latinoamericanos y Caribeños (RESLAC), la bosniana Foundation of Local Democracy o la Coalición Colombiana Contra La Tortura.

El text exigeix la desafecció i trasllat de del centre operatiu policial que hi ha a l’edifici, així com la seva transferència a l’administració catalana perquè s’hi creï un espai de memòria, d’arxius documentals i centre d’interpretació de la impunitat i la tortura, especialment durant el franquisme. L’han signat 44 associacions internacionals de Xile, Mèxic, el Líban, Colòmbia, el Perú, l’Argentina, França, el Paraguai, Guatemala, Haití, el Brasil, l’Uruguai, Bolivia, Grècia, Anglaterra, Bòsnia i Hercegovina, Bèlgica, Portugal, Itàlia.