L'Ajuntament d'Elna (Catalunya Nord) anirà a judici arran de la decisió del ple de modificar el reglament municipal per a reconèixer el dret dels regidors a fer servir el català, sempre que les seves intervencions i actes es tradueixin íntegrament al francès.
El batle del municipi, Nicolas Garcia, ha confirmat a les xarxes socials que la prefectura dels Pirineus Orientals havia denunciat l'ajuntament davant el contenciós-administratiu.
«Anirem a judici i guanyarem! La vila d'Elna assignada davant d'un jutge per haver permès de llegir els actes oficials també en català. Pobra República francesa», ha piulat el batle, que és membre del Partit Comunista.
A l'abril, Elna es va convertir en el primer municipi nord-català que reconeixia el dret de fer servir el català als membres del consell municipal.
Ara, com explica aquest dimarts Vilaweb, hi ha almanco quinze municipis més de Catalunya Nord que també introduiran el català al reglament municipal: els Banys i Palaldà (Vallespir), Espirà de Conflent, Estagell (Rosselló), Formiguera (Capcir), la Menera (Vallespir), la Tor de França (Fenolleda), Pesillà de la Ribera (Rosselló), Portvendres (Rosselló), Ralleu (Conflent), Sant Andreu de Sureda (Rosselló), Sureda (Rosselló), Tarerac (Conflent), Trillà (Fenolleda) i Vingrau (Rosselló).
Contra aquesta iniciativa de reconeixement del català, el prefecte del Departament dels Pirineus Orientals, Rodrigue Furcy, argumenta la prohibició del català fent referència a l’article 2 de la Constitució francesa que diu que la llengua de la República és el francès.
