«El català es troba en una situació d'emergència lingüística, i per revertir la situació no n'hi ha prou amb la seducció dels parlants: el que li cal a la llengua són sobretot polítiques lingüístiques que la promoguin». Ho ha defensat el cap de drets lingüístics de la Plataforma per la Llengua, Òscar-Adrià Ibàñez, en una compareixença aquest dimecres, primer de juny, a la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya.
El representant de l'entitat ha comparat les ambicioses polítiques lingüístiques del País Basc amb l'absència de polítiques de Galícia per demostrar que una política lingüística ambiciosa «garanteix resultats molt bons». Si, en el cas del País Basc, s'ha aconseguit que la població jove ja sigui el sector de població que més parla basc, en el cas de Galícia la majoria dels nets dels parlants de gallec ja no parlen la llengua dels seus avis.
Pel que fa al català, malgrat que la situació no és la mateixa, encara hi ha molt marge per millorar les polítiques per defensar-la. Un dels àmbits en què el marge és més gran és la justícia. Per a Òscar-Adrià Ibàñez, «la justícia és l'exemple de com seria el català si no es fes política lingüística. Des del 2004, el percentatge de sentències emeses en català ha caigut any rere any, i ara ja es troba per sota del 7%. El català hi és inexistent, perquè l'administració no hi ha fet política lingüística per afavorir-lo».
Si aquesta tècnica ha servit eficaçment per castellanitzar els mallorquins durant el franquisme, en democràcia ha de servir per mallorquinitzar els forasters.
Amb una diferència: el franquisme castellanitzava per imposició de les Corts de la dictadura; en canvi, en democràcia mallorquinitzam gràcies a una legislació emanada del Parlament elegit pels ciutadans de les Illes Balears, forasters empadronats inclosos. No ès igual Arnau que mestre Arnau!