La Plataforma per la Llengua ha iniciat els tràmits per a poder recórrer com a part interessada en contra de la interlocutòria emesa pel TSJC, que obligaria el Govern català a enviar immediatament instruccions als centres educatius per a l'aplicació de la sentència que pretén imposar un mínim del 25% de castellà a l'ensenyament. L'entitat defensa que hi ha bases legals sòlides per a demostrar que la interlocutòria no aplica correctament la sentència de la qual es deriva, i que en fa una interpretació expansiva i lesiva per a la presència del català a l'escola que no s'ajusta a dret i que vulnera la mateixa jurisprudència del TSJC. Per això, proposa que la resta d'associacions i els sindicats que vulguin actuar en defensa del català a l'escola també es personin a la causa, insisteix en la creació d'un front judicial que actuï de manera coordinada i reclama al Govern català que s'hi sumi.

La interlocutòria emesa dilluns passat és la resposta del TSJC a una petició d'execució forçosa de la sentència presentada el març per l'Asociación por una Escuela Bilingüe (AEB). És a partir de la mateixa jurisprudència establerta per aquesta interlocutòria que Plataforma per la Llengua ha demanat al Tribunal ser reconeguda com a part interessada. És a dir, tenint en compte que l'AEB ha pogut personar-se en la causa sense formar part del procediment que va originar la sentència, ara cal exigir que altres associacions també puguin ser reconegudes com a parts interessades i, per tant, puguin presentar un recurs contra la interlocutòria. Cal tenir en compte que aquestes compareixences aturarien el termini de 15 dies que ha donat al Govern per enviar instruccions als centres per tal que es pugui presentar recurs. Fins que la interlocutòria no fos ferma, no es reactivaria el compte enrere.

Ara bé, l'objectiu del recurs no només és guanyar temps: el més important és que podria servir per a canviar el contingut de la interlocutòria, tenint en compte que legalment fa aigües i restringeix encara mes la presència del català en el seu contingut, ja que permet fins a un 75% de castellà a l'escola. Segons el text del TSJC, qualsevol família podria ser considerada part interessada en la causa pel fet de portar els fills a escola. Això permetria una execució perpètua de la sentència, centre a centre, i representaria una judicialització plena de l'escola. De fet, dos dels cinc magistrats de la sala que va dictar la interlocutòria van emetre un vot particular precisament per mostrar el seu rebuig a aquest punt, que viola la mateixa jurisprudència d'aquest tribunal.

Cal recordar que la sentència s'ha dictat en el marc d'un plet general, és a dir, d'un procediment que afecta tot el sistema i no un únic centre educatiu. L'entitat defensa que les famílies no poden tenir la legitimació activa que la interlocutòria els reconeix en aquest cas, perquè deixaria a les seves mans l'execució de les polítiques públiques. Això no només és contrari a la jurisprudència del TSJC sinó també a la jurisprudència europea, que dictamina que la competència d'executar les polítiques públiques és de l'administració, no dels particulars. En aquest sentit, Plataforma per la Llengua no preveu l'opció de representar famílies que es vulguin personar en contra de la sentència, precisament perquè legitimaria la intromissió dels tribunals als centres educatius.

Per un front judicial comú

La Plataforma per la Llengua, com proposa des de fa setmanes a través d'un pla d'acció que ja ha rebut el suport de més de 25.000 persones, considera indispensable que les organitzacions i el Govern coordinin una estratègia judicial per combatre l'embat de l'Estat contra l'escola en català. «En aquest sentit, hem estat reclamant la retirada de la reforma de la Llei de política lingüística, que posaria encara en més perill el català a l'escola i que, a més, no serviria per respondre als requeriments de la sentència ni per aturar l'atac dels tribunals», han explicat.

Davant la interlocutòria publicada dilluns passat pel TSJC, la Plataforma per la Llengua fa una crida a totes les entitats implicades en la defensa de l'ensenyament en català perquè facin els tràmits necessaris per a presentar-hi un recurs en contra. Òmnium Cultural ja ha anunciat que té previst fer-ho aquesta mateixa setmana i la Plataforma per la Llengua va presentar els tràmits divendres passat, argumentant en l'escrit el seu dret de poder ser part del procediment. En primer lloc, perquè la defensa del català a l'escola és una de les finalitats de l'entitat. I, en segon lloc, perquè els tallers que imparteix l'entitat en el marc dels plans integrals de barri tenen entre tres i quatre mil usuaris anuals que es veuen directament afectats per la sentència.

Cal tenir en compte que la mateixa interlocutòria estableix els paràmetres que poden donar dret a una part a ser apta per a presentar un recurs. La Plataforma per la Llengua ja ha parlat amb algunes organitzacions que podrien optar-hi i els ha ofert la seva col·laboració.