nubes
  • Màx:
  • Mín:

Set organitzacions s’uneixen per a demanar a l’ONU que actuï a favor de l’escola en català

196585

Set organitzacions de la societat civil s'han unit per a reclamar al relator de minories de les Nacions Unides, Fernand de Varennes, que actuï per a frenar la campanya dels tribunals espanyols que cerca tombar la immersió i imposar la vehicularitat del castellà al sistema educatiu de Catalunya.

El relator, una figura tècnica que vetlla perquè els estats respectin els drets de les minories, ja havia comminat les autoritats espanyoles l'any 2020 a «revisar qualsevol mesura que pugui reduir la proporció d'ensenyament que es du a terme en la llengua minoritària catalana a les escoles públiques».

Les set organitzacions que han signat la comunicació al relator són Sine Qua Non, Plataforma per la Llengua, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Fundació Escola Valenciana, Language Rights, USTEC-STEs i la Intersindical.

Les organitzacions fan una sèrie de demandes a Fernand de Varennes, a qui reclamen que actuï per a posar fre a la política homogeneïtzadora de l'Estat. Així, li proposen que s'hi adreci per a advertir-li que la seva actitud és contrària a les recomanacions que ell mateix va fer-los el 2020, que li requereixi el compliment dels seus compromisos internacionals -i que per tant eviti mesures restrictives quant a l'ús del català- i que li recordi que la promoció d'una llengua minoritària no és un acte de discriminació. També es demana al relator que estableixi un mecanisme de monitoratge de la situació del català que contribueixi a garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants i a prevenir el deteriorament de la llengua.

Cal dir que Fernand de Varennes ha reiterat els seus plantejaments pel que fa a l'educació en les llengües minoritàries i al discurs de l'odi. Aquest dimarts dia 22 de març, el relator va presentar davant de la 49a sessió del Consell de Drets Humans de l'ONU les darreres Recomanacions del Fòrum sobre Qüestions de Minories, elaborades el mes de desembre. Al seu informe, De Varennes remarca que el reconeixement i la protecció de les minories i de llurs identitats suposa una garantia contra els conflictes.

Davyth Hicks, president de la xarxa d'organitzacions per a les llengües de les minories ELEN -de la qual en forma part la Plataforma per la Llengua- va tenir ocasió de participar en la sessió del Consell de Drets Humans que va rebre les recomanacions de De Varennes. Hicks, assessorat per la Plataforma per la Llengua, va explicar que l'Estat espanyol continua vulnerant els drets lingüístics de les minories i va centrar la seva intervenció en l'ofensiva judicial per imposar un mínim d'un 25% de castellà en l'educació a Catalunya. Hicks va assenyalar que aquestes sentències eren contràries a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i va denunciar que aquesta ofensiva anava acompanyada d'una nova onada de discurs de l'odi i de fake news, especialment entre els càrrecs electes espanyols.

Els tribunals espanyols, una cambra legislativa

Durant els darrers anys la judicatura espanyola ha estat molt activa en l'intent d'imposar un canvi en el sistema educatiu català que hi asseguri l'ús del castellà com a llengua vehicular. El Tribunal Constitucional espanyol va imaginar ja l'any 1982 que existia un dret de rebre l'ensenyament en castellà, per a «garantir la igualtat» en «el compliment dels deures constitucionals», en una referència a l'article 3.1 de la Constitució espanyola, que imposa el deure de conèixer el castellà a tots els ciutadans. En sentències posteriors, aquest tribunal va afirmar que aquest dret es podia concretar en «un model de bilingüisme en l'ensenyament basat en l'elecció de la llengua cooficial en què s'hagi de rebre» o, alternativament, en un «model basat en la conjunció d'ambdues llengües cooficials». Aquesta visió imaginativa, que ignora que l'assignatura de llengua castellana ja en garanteix el coneixement, va ser reiterada a la sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, sobre l'Estatut de Catalunya. A partir d'aquell moment els tribunals ordinaris han emès un degoteig de sentències per fer-la efectiva.

Durant els 12 anys transcorreguts des de la sentència de l'Estatut, les demandes dels tribunals s'han fet com més va més exigents. El mateix 2010, el Tribunal Suprem va instar el govern a modificar el sistema educatiu per equiparar el castellà amb el català «com a llengua vehicular de forma proporcional i equitativa en tots els cursos del cicle d'ensenyament obligatori». Entre 2011 i 2013, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va ordenar a la Generalitat que garantís a algunes famílies demandants el dret de ser escolaritzades en castellà. El 2014, el Tribunal Superior va establir el criteri que si un alumne sol·licitava l'escolarització en castellà tot el seu grup havia de fer un mínim del 25% de les assignatures en aquesta llengua, en un clar exemple de legislació des dels tribunals.

A desembre de 2020, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anar més enllà i va establir que l'escolarització en castellà no era només un dret individual sinó que s'havia d'estendre a tot el sistema educatiu en un «model de conjunció lingüística», sense que ni tan sols hi hagués la possibilitat d'establir dues línies lingüístiques, perquè l'«Estatut d'Autonomia impedeix taxativament la segregació dels alumnes per grups o aules en funció de la llengua» (l'Estatut només garanteix el dret dels alumnes de no ser adscrits en un grup determinat en funció de la llengua habitual, però no prohibeix un model d'elecció). A final de 2021 el Tribunal Suprem va rebutjar el recurs de la Generalitat contra la sentència del Tribunal Superior i aquesta va esdevenir ferma. Fa uns dies, el Tribunal Suprem va donar 10 dies a la Generalitat per informar dels canvis que efectuaria. A més, s'ha obert un termini de 2 mesos en què el govern espanyol o una part interessada pot exigir l'execució forçosa de la sentència.

La sentència incompleix els tractats internacionals de l'Estat espanyol

La sentència del Tribunal Superior, a més de forçar el llenguatge de l'Estatut per imposar la vehicularitat del castellà a tot el sistema educatiu públic i concertat, és obertament contrària a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), un tractat internacional promogut pel Consell d'Europa. En l'instrument de ratificació de la Carta, Espanya es va comprometre a garantir l'opció d'estudiar íntegrament en català. El Comitè d'Experts per al compliment de la Carta, així com el Comitè de Ministres del Consell d'Europa, ja van advertir a Espanya l'any 2021 que els percentatges obligatoris de castellà són contraris a l'instrument de ratificació, en referència en aquell cas a la Llei de Plurilingüisme valenciana. A més, la sentència del Tribunal Superior també és contrària a les recomanacions que el relator de minories de l'ONU, que l'any 2020 va demanar a les autoritats espanyoles que evitessin reduir els percentatges de català en el sistema educatiu català. La CELRoM també estableix que les mesures adoptades per promoure la igualtat entre els parlants de les llengües minoritàries i de les llengües dominants, no poden ser considerades com a discriminatòries.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per sic, fa 10 mesos
Me ve a sa memoria aquell dit mallorqui.
"Set ni havia que li aguantaven i encara pixava tort"
Valoració:0menosmas
Per I tant, fa 10 mesos
Para vergüenza vuestra todavía lo ponéis más fácil. Unos pobres hombres, de una pobre Castilla, sin puerto de mar, en embarcaciones rudimentarias se hicieron a la mar sin saber donde iban ni si volverían.
Estas personas pusieron la lengua de Castilla, conocida en todo el mundo como español, en casi 20 puntos que ahora son naciones.
Por cierto, se estima que la lengua que tanto asco os da y que la domináis presuntamente de forma correcta, dentro de unos 15 años la hablarán 700 personas en todo el mundo. Basta ver la cantidad de ucranianos (que está a 3000 kilómetros de España) que se desenvuelven muy bien con ella. Para mi ha sido una sorpresa muy agradable.
Podéis dar todos los saltitos que queráis, pero las cosas son como son y no como las quisiéramos. Y que quede claro que soy mucho mas mallorquín que vosotros. Y si empleo el castellano cuando me da la gana es dentro de mi `propia libertad.
Valoració:0menosmas
Per de cajón, fa 10 mesos
Hoy he comprado en un establecimiento de Ciutat un aparato para licuar fruta. A la hora de ir al prospecto de instrucciones me he encontrado que estaba en 12 idiomas. Naturalmente, el catalán no estaba de ninguna manera. Los constructores, daban por sentado que la lengua "dels pastissos" no era necesaria para nada.
En decenas de ocasiones, me ha ocurrido lo mismo incluso en productos fabricados en Cataluña.
De cajón y sin encardar nada.
Valoració:0menosmas
Per Son insoportables, fa 10 mesos
L'altre dia comprava billets d'avió i a un apartat, a on demanaven l'idioma. I sobre de no tenir-ho en Català, tenien tres opcions de Castellà: Una era l'Espanyol d'Espanya, l'altre l'Espanyol de Mèxic i l'altre l'Espanyol d'Amèrica Llatina.
O sigui, que a sobre d'haver-li canviat el nom al Castellà i haver-suprimit la nacionalitat espanyola al Gallec, Euskera, al que pugui quedar del Bable i al Català, també resulta quen els posen Espanyol a les llengues que parlen a altres paisos.
És estúpid, per no dir una altra cosa. Estúpid i amb molta mala intenció.
Son insoportables, aquests panforasteristes. Insoportables i només serveixen per d3sacreditar i apropiar-se de tot el que no és seu.
Valoració:1menosmas
Per lingüista, fa 10 mesos
La veritat és que d´español, res de res, ben just se la pot anomenar castellano, i gràcies.
Valoració:2menosmas
Per escardapenyes, fa 10 mesos
Apart de ser ineptes, la obsessió que tenen per atacar el català, desenvolupan la mala bava sempre que podan, i ja no és que vulguin xerrar castellà és que no volen que nosaltres parlem català, argument "estamos en España y aquí se habla español" idó no, som a Mallorca i xerram mallorquí , variant del català ! Visca la llengua catalana ! i els Països Catalans, mai ens doblegaran.
Valoració:2menosmas
Per Costafreda, fa 10 mesos
S´ha de demanar a l´ONU que intercedeixi pel català, perquè els castellans d´Espanya són tant curts que a ells, per natural, no els hi surt, no ho saben fer.
Ells tenen una llengua que voldrien que fos coneguda com a espanyol, però amb més de cinc segles d´intentar-ho, no se´n han sortit, i tan sols és pot dir " castellano ".
¡ Deu ser que són ineptes de mena !
Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente