La Plataforma per la Llengua analitza les novetats legislatives estatals i europees que varen publicar-se el darrer trimestre del 2021 i que imposen el castellà.

Així, ens trobam que el darrer trimestre de 2021 s'ha batut el rècord de normes discriminatòries aprovades: fins a 72 noves disposicions imposen o privilegien el castellà en detriment del català.

El català continuarà bandejat de la pàgina web oficial de la Unió Europea en el futur pròxim. Així ho estableixen dues normes publicades al Butlletí Oficial de l'Estat espanyol (BOE) el primer dia de desembre de 2021 que regulen «normes detallades sobre el funcionament del portal web». Totes dues disposicions diuen que la informació en aquesta pàgina haurà d'estar disponible «en les llengües oficials dels estats membres» i també en «rus, àrab, japonès, xinès, albanès, bosnià, macedoni, hindi i turc». A més, un seguit d'informacions addicionals que s'enviaran per correu electrònic també estarà disponible en aquests idiomes.

La negativa de les institucions espanyoles de fer el català oficial internament i de sol·licitar-ne l'oficialitat a la Unió Europea té l'efecte que la normativa europea crea tota mena de situacions de discriminació per als catalanoparlants. Per bé que en darrera instància aquest perjudici és atribuïble a l'actitud de les autoritats espanyoles, que parteixen d'un plantejament supremacista del reconeixement de les llengües autòctones de l'Estat, pràcticament cada norma de la Comissió i del Parlament europeus que fa previsions lingüístiques perjudica el català, perquè protegeix i privilegia únicament les llengües oficials del club comunitari i dels seus estats membres.

Altres normes europees aprovades recentment segueixen el mateix patró que les referents a la pàgina web comunitària. El 15 de desembre va aparèixer al BOE un reglament d'execució de la Comissió Europea que estableix l'obligació per als fabricants de productes sanitaris de tenir a la seva pàgina web instruccions dels seus productes «en la llengua oficial de la Unió que hagi determinat l'Estat membre en el qual el producte es posi a disposició de l'usuari o pacient».

El 30 de desembre va aparèixer al BOE un nou reglament intern del Comitè Europeu de les Regions, en què estan representats els governs regionals, que establia un seguit de garanties perquè les delegacions de cada estat poguessin usar la llengua oficial del seu estat en els debats i rebre-hi la informació, les ordres del dia, les propostes de resolució i les sol·licituds d'elaboració de les resolucions. Per bé que la norma preveia la possibilitat que en els debats es poguessin fer servir «les llengües a què s'hagi reconegut aquesta possibilitat en virtut d'acords administratius celebrats pel Comitè amb els distints Estats membres», la posició de partida és desfavorable per al català perquè aquesta possibilitat queda en mans de la voluntat dels estats.

Les normes europees que contenen previsions lingüísticament discriminatòries són només una part del total d'aquelles que apareixen al BOE. Les institucions generals de l'Estat espanyol aproven regularment normes que privilegien el castellà en detriment del català. Això és una conseqüència de l'arranjament lingüístic que instaura la Constitució espanyola, que és de caràcter supremacista. Concretament, aquesta norma dona al castellà, la llengua d'una part de la ciutadania espanyola, la qualitat de llengua oficial de l'Estat i n'imposa el coneixement a tots els ciutadans, mentre que els altres idiomes autòctons només poden ser oficials en els seus territoris tradicionals i si ho preveuen normes específiques, concretament els Estatuts d'Autonomia. A més, el Tribunal Constitucional espanyol ha dit que aquests segons idiomes no poden ser de coneixement obligat per al conjunt de la població, cosa que vol dir que els parlants nadius d'aquestes llengües estan obligats a adaptar-se a les necessitats comunicatives dels membres del grup lingüístic privilegiat sense que en puguin esperar cap reciprocitat.

El català, exclòs del funcionament dels ports dels territoris catalanoparlants

Les autoritats portuàries són organismes públics que depenen del Ministeri de Foment espanyol i que dirigeixen l'activitat d'un o més ports. Durant el mes d'octubre, l'Autoritat Portuària de les Balears, la de València i la d'Alacant varen emetre fins a set resolucions que blindaven el castellà i relegaven el català als ports de Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa, la Savina, València, Sagunt, Gandia i Alacant. Aquestes resolucions regulaven, alternativament, el servei de recepció de detritus, el servei de practicatge i el servei d'amarrament i desamarrament.

Les resolucions de les autoritats portuàries eren de dues classes. La primera comprenia les resolucions que regulaven els serveis de recepció de detritus i feia dues exigències: els candidats a prestar el servei havien d'enviar la documentació emesa fora de l'Estat espanyol traduïda en castellà i els contenidors de detritus havien de presentar les indicacions «en español e inglés». La segona classe comprenia les resolucions que regulaven el servei de practicatge i el servei d'amarrament i desamarrament; feia la mateixa exigència de traduir la documentació i hi afegia l'obligació que els treballadors acreditessin el coneixement del castellà. En conjunt, aquestes resolucions implicaven una imposició governativa perquè els serveis dels ports del domini lingüístic català funcionessin en castellà.

A banda de les normes portuàries, es poden destacar algunes disposicions discriminatòries més aprovades durant els darrers tres mesos de 2021:

• Un reglament de les Nacions Unides sobre sistemes reforçats de retenció infantil establia que aquests productes s'havien de vendre acompanyats d'unes instruccions en la «llengua del país» en qüestió.
• Un reial decret determinava que les associacions i fundacions de desenvolupament i estudi del pensament polític associades als partits amb representació a les Corts Generals podien sol·licitar unes subvencions de foment al Ministeri de Cultura. A aquest efecte, haurien d'adjuntar a la sol·licitud un seguit de documentació "en lengua castellana o traducida": l'acta fundacional, els estatuts, la certificació d'inscripció al registre, la certificació de la persona representant, la targeta amb el codi d'identificació fiscal, una declaració responsable, etc.
• Tres resolucions de la Direcció de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria i de la Direcció General de Salut Pública imposaven l'ús del castellà, l'anglès, el francès o l'alemany en els certificats de vaccinació, prova diagnòstica i recuperació de la Covid-19 a efectes d'entrar en territori espanyol.
• Un reial decret sobre educació preveia: "En aquellas comunidades autónomas que posean más de una lengua oficial de acuerdo con sus estatutos, el alumnado podrá estar exento de realizar la evaluación del área o materia de dicha lengua cooficial, según se establezca en la respectiva normativa autonómica". Aquest precepte era merament una repetició d'una previsió anàloga a la llei d'educació de 2020, que ja apareixia en la reforma educativa de 2013. Per bé que la possible exempció d'avaluar-se de català es deixava en mans de les autoritats autonòmiques, es tractava d'un plantejament discriminatori perquè en cap moment no es preveia ni es permetia l'exempció d'avaluar-se de castellà.

L'aprovació de normativa discriminatòria es dispara el darrer trimestre de 2021

El darrer trimestre de 2021 es va tancar amb un rècord de 72 noves normes que discriminen els catalanoparlants en els seus territoris tradicionals, algunes de les quals varen aprovar directament les institucions generals espanyoles, les europees i les Nacions Unides.

Les disposicions estatals eren més variades que les europees, per bé que dues categories en concentraven la meitat: els requisits de coneixement i els requisits en la petició d'ajuts i la candidatura a premis. Es tractava d'imposicions directes de l'Estat pel que fa al coneixement de la llengua castellana i al seu ús en la documentació per accedir a beques i subvencions.