L’índex de Gini o coeficient de Gini és una mesura de distribució que serveix per calcular, entre altres coses, la desigualtat que hi ha entre els ciutadans d'un territori. El valor de l’índex de Gini es troba entre 0 i 1, sent zero la màxima igualtat (tots els ciutadans tenen els mateixos ingressos) i 1 la màxima desigualtat (tots els ingressos els té un sol ciutadà).
Per tenir idees de referència dels valors que prenen els coeficients de Gini quan mesuren la desigualtat en la distribució de les rendes dels països, convé saber que, si ens limitem a la Unió Europea (UE), els valors de Gini oscil·len entre els 0,40 de Bulgària i els 0,209 d’Eslovàquia. Cal observar, doncs, que petites variacions centesimals del coeficient reflecteixen importants canvis en la desigualtat. També es poden presentar multiplicats per 100 (llavors el ventall seria de 40 a 20,9 en els exemples anteriors).
En el gràfic següent, s’observa que Espanya és un dels països més desiguals entre els de la UE. Dels 27 països de la UE, Espanya era al 2020 el setè país més desigual. Tal com explicàvem en parlar de l’indicador S80/S20, l’any 2020 presenta alguna anomalia estadística. Les dades originàries de renda que permeten l’elaboració de l’índex corresponen normalment a l’any anterior, amb l’excepció d’Alemanya, que corresponen al 2020. Això fa que, en el moment més àlgid de la pandèmia, i previsiblement sense gaudir encara dels efectes dels ajuts públics, Alemanya presentava un índex de 34,4 (en format percentual), quan l’any anterior era de 29,7. Una variació descomunal per un sol any. Això beneficia la posició espanyola encara que en aquest cas no afecta la mitjana europea, atès que l’Eurostat no havia calculat encara la del 2020. En tot cas les conclusions no són substancialment diferents de les que ja observàvem en analitzar el quocient S80/S20, per la qual cosa no hi aprofundirem més.
Font: Eurostat. Gràfic: elaboració pròpia. Les dades de la UE i Itàlia corresponen al 2019.
Llegenda (d’esquerra a dreta): Bulgària (Bg), Lituània (Lt), Letònia (Lv), Alemanya (De), Romania (Ro), Itàlia (It), Espanya (Es), Luxemburg (Lu), Portugal (Pt), Grècia (Gr), Estònia (Ee), Malta (Mt), Europa dels 27 (UE 27), França (Fr), Xipre (Cy), Irlanda (Ie), Hongria (Hu), Holanda (Nl), Dinamarca (Dk), Polònia (Pl), Àustria (At), Suècia (Se), Finlàndia (Fi), Bèlgica (Be), Txèquia (Cz), Eslovènia (Si) i Eslovàquia (SK).
En canvi, depenent de com s’agafi la dada de l’Índex de Gini, aquesta ens permet saber més coses. L’índex de Gini (igual que l’indicador S80/S20) normalment es presenta amb els ingressos de les unitats familiars després de deduir els impostos directes (IRPF) i aplicar les transferències de les administracions públiques (subsidis, pensions, ajuts, etc.). És a dir, després de l’efecte redistributiu del sistema fiscal. L’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) els publica tant abans d’aquest efecte redistributiu, tal com els mercats generen els ingressos sense cap intervenció pública, com després. La diferència d’ambdós tipus de Gini ens permet copsar quin és l’abast de la redistribució de rendes que realitzen les administracions públiques i si el problema de la desigualtat ve dels ingressos en origen o de la redistribució de rendes. El gràfic següent presenta aquest efecte de forma comparada en diversos i (molt) diferents països de la UE.
Font: OCDE. Les dades es refereixen normalment a l’any 2019, excepte per Itàlia, Finlàndia, Alemanya i Dinamarca, que es refereixen al 2018. Per tant, la pandèmia no ha afectat aquestes xifres. Gràfic: elaboració pròpia.
Llegenda (d’esquerra a dreta): Grècia (Gr), França (Fr), Portugal (Pt), Itàlia (It), Finlàndia (Fi), Alemanya (De), Espanya (Es), Bèlgica (Be), Àustria (At), Dinamarca (Dk), Suècia (Se) i Noruega (No).
Observi’s que la tipologia abasta tant països nòrdics com de l’Europa central i de l’Europa mediterrània, i hi inclou els quatre grans països de la UE. Per tant, es tracta d’una mostra bastant representativa.
Quant a les rendes originàries abans de l’efecte redistributiu, Espanya presenta un nivell de desigualtat bastant similar (0,491) al de la majoria de països de l’Europa central i mediterrània. Només els nòrdics se situen en nivells clarament inferiors. En canvi, l’Índex de Gini per a Espanya després d’impostos i transferències queda situat en el nivell més elevat de tots els països (0,32), després d’Itàlia (0,33). La conclusió seria, doncs, que una part del problema de l’alt nivell de la desigualtat a Espanya està en la menor redistribució de rendes del nostre sistema fiscal. Observi’s com l’efecte redistributiu (tram verd) és el menor de tots els països, amb la única excepció de dos països nòrdics (Noruega i Suècia), que parteixen ja d’un nivell molt baix de desigualtat abans de la redistribució i que, per tant, no necessiten tenir un efecte redistributiu major del que ja tenen.
Dit d’una altra manera, les causes es troben o bé en els impostos (que serien menys progressius) o bé en les transferències als ciutadans (subsidis, pensions, ajuts diversos, etc.) que serien menys importants, o una combinació d’ambdós.
Tota aquesta informació la podeu trobar, més ampliada, en l’Informe EuroMedi. Anàlisi de les potencialitats de l’Euroregió Mediterrània i de les limitacions que li són imposades, publicat per la Fundació Vincle i que trobareu a les llibreries. Podeu llegir la versió reduïda de l’informe aquí.
