cielo claro
  • Màx: 30°
  • Mín: 24°
24°

La desigualtat: Espanya, entre els més desiguals, però amb sensibles diferències entre territoris; també dins de l’Euroregió Mediterrània

Gràfic: Informe EuroMedi / Fundació Vincle

En parlar del PIB per habitant, situant-lo com una mesura indicativa del progrés social d’un territori, sempre hem matisat aquesta informació tot comentant que calia posar-la en relació amb altres indicadors que revelessin la qualitat d’aquest progrés. Un dels aspectes que cal observar és la desigualtat. Una societat molt desigual a la llarga genera marginació i provoca l’aparició d’altres fenòmens desintegradors com la inestabilitat, la violència o els conflictes socials.

En aquest article ens referim a la desigualtat en les rendes (ingressos). És igualment necessari, i a vegades més útil, conèixer la desigualtat en els patrimonis (riquesa), però les fonts estadístiques són moltes menys i, molt especialment, escassegen les fonts oficials fiables.

Una de les formes habituals de mesurar la desigualtat en els ingressos es l’indicador S80/S20. La majoria de les agències estadístiques dels països realitzen amb caràcter anual unes enquestes àmplies sobre les condicions de vida de la població. A partir de les respostes obtingudes calculen aquest indicador.

L’indicador de desigualtat S80/S20 relaciona els ingressos mitjans del primer 20% de la població amb més ingressos (primer quintil) amb els ingressos mitjans del darrer 20% (darrer quintil). El quocient es l’indicador S80/S20. Així, en el cas espanyol, que per l’any 2020 dona un resultat de 5,77, vol dir que el 20% de la població amb majors ingressos percep 5,77 vegades més que el 20% de la població amb menys ingressos.

L’indicador S80/S20 de l’any 2020 s’ha d’avaluar amb molta precaució. Encara que l’enquesta es faci al 2020, a la majoria de països es demanen dades de rendes del 2019, excepte a Alemanya, on es recullen dades del 2020. Això vol dir que per a la majoria de països no recull els efectes de la pandèmia, amb l'excepció destacada d’aquest país esmentat, que ha passat de 4,89 a 6,47 en un sol any i l’ha fet situar, en contra del que era habitual, en llocs destacats de la desigualtat, en agafar, així, dades dels primers mesos de la pandèmia abans que les mesures correctives de l’Estat alemany fessin efecte. Això, a més, ha afectat la mitjana de la Unió Europea (UE), que s’ha elevat sensiblement atesa la importància del país germànic. En conseqüència, al 2020 veiem una Espanya situada més a prop de la mitjana i per darrere d’Alemanya, contràriament al que era habitual en altres anys més normals en els quals Espanya apareixia molt més destacada i entre els països més desiguals d’Europa.

Font: indicador S80/S20 de l’any 2020 per a tots els països, excepte Itàlia, les dades de la qual són del 2019. Gràfic: elaboració pròpia.

Llegenda (d’esquerra a dreta): Bulgària (Bg), Romania (Ro), Alemanya (De), Letònia (Lv), Lituània (Lt), Itàlia (It), Espanya (Es), Europa dels 27 (UE 27), Grècia (Gr), Estònia (Ee), Luxemburg (Lu), Portugal (Pt), Malta (Mt), Croàcia (Hr), França (Fr), Xipre (Cy), Hongria (Hu), Holanda (Nl), Irlanda (Ie), Suècia (Se), Àustria (At), PL, Dinamarca (Dk), Finlàndia (Fi), Bèlgica (Be), Txèquia (Cz), Eslovènia (Si) i Eslovàquia (SK).

Les fonts de la desigualtat provenen dels mals endèmics de l’economia espanyola: una alta desigualtat en la distribució primària de les rendes que el model de protecció social no es capaç de revertir i que està basada en un mercat de treball ineficient que consent altes taxes d’atur i baixa ocupació estructural, fins i tot en els moments àlgids del cicle econòmic i que es caracteritza per la baixa productivitat, molt basat en l’alta precarietat i temporalitat.

A continuació tindríem aquest indicador detallat per comunitats autònomes des del 2008 (any en què l’Instituto Nacional de Estadística – INE va canviar la metodologia) per Espanya, les tres regions més desiguals, les tres més igualitàries i els tres territoris de l’Euroregió Mediterrània (les Illes Balears, País Valencià i Catalunya). S’exclouen Ceuta i Melilla per excessiva volatilitat dels resultats, indicatius de mostres poc consistents.

Font: Encuesta de condiciones de vida (2020), INE. Gràfic: elaboració pròpia.

Llegenda: CC.AA. = comunitats autònomes.

Llegenda (d’esquerra a dreta i de dalt a baix): Astúries (Ast), Canàries (Can), València (Val), Catalunya (Cat), Espanya (Esp), Madrid (Mad), les Illes Balears (Bal), Castella i Lleó (Cil), Extremadura (Ext) i Navarra (Nav).

L’augment de la desigualtat prové del període expansiu anterior a la crisi del 2008. Aquesta la va agreujar i des del final de la crisi encara no se’n han revertit els efectes. La Encuesta de condiciones de vida (ECV) de l’INE (que és la font de l’indicador), es realitza demanant les dades econòmiques de l’any anterior. Per tant, pel que fa als ingressos, l’ECV del 2020 no recull encara els efectes de la pandèmia. Tot i així, algunes comunitats han vist augments sensibles de la desigualtat d’ingressos en la darrera edició, com Canàries i València, i en menor mesura Catalunya. Les Balears, contràriament, ha seguit una tendència més igualitària en els darrers anys, tot i que presenta una certa volatilitat històrica.

Tota aquesta informació la podeu trobar, més ampliada, en l’Informe EuroMedi. Anàlisi de les potencialitats de l’Euroregió Mediterrània i de les limitacions que li són imposades, publicat per la Fundació Vincle i que trobareu a les llibreries. Podeu llegir la versió reduïda de l’informe aquí

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.