El senador del País Valencià Carles Mulet, de Compromís, ha traslladat al ministre de Cultura, Miquel Iceta, la petició dels òrgans gestors de la política lingüística de les vuit comunitats autònomes amb llengües protegides per la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que el passat 11 de gener va reunir el seus secretaris i directors de Política Lingüística. La reunió, sol·licitada pel portaveu de Compromís a instàncies dels governs de les comunitats autònomes implicades, tenia com a objectiu concretar la proposta d'aquests responsables dels òrgans gestors de la política lingüística amb els fons d'1,6 milions d'euros aprovats via l'esmena de la coalició valenciana als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) de 2022.

Mulet ha destacat com a «històric» que per primera vegada s'incorpori als Pressupostos Generals de l'Estat una implicació amb les llengües protegides per la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, ratificada per l'Estat espanyol el 2 de febrer de 2001 i ha agraït l'interès demostrat pel ministre de Cultura, per la qual cosa espera «tinga receptivitat a aquesta proposta en positiu i tinga sensibilitat amb aquelles CCAA que no tenen encara òrgans de política lingüística, com la Regió Lleonesa, Extremadura o Cantàbria».

En la missiva, els càrrecs oficials de les diferents CCAA estableixen com a criteri unànime en la utilització d'aquesta quantitat d'1,6 milions d'euros que es pugui millorar el finançament dels òrgans de gestió que encara no han aconseguit la cooficialitat (Aragó i Astúries que rebrien 290.000 euros per autonomia) i l'ús de les quantitats transferides (170.000 euros per a Catalunya, País Valencià, Euskadi, Galícia, Illes Balears i Navarra) en accions de promoció de les llengües pròpies i el plurilingüisme i diversitat cultural de l'Estat.

Així es proposen campanyes de sensibilització a nivell general perquè el plurilingüisme i la diversitat cultural siguin vistos per totes les persones de totes les comunitats autònomes, especialment aquelles que no compten amb llengües cooficials, com una riquesa a respectar i preservar. De la mateixa manera, es va posar en relleu la importància que en el PERTE (nova economia de la llengua) en l'àmbit de digitalització i intel·ligència artificial s'incorporin totes les llengües de l'Estat, siguin o no cooficials.

Sobre la moció de Compromís als PGE

Es va registrar a instàncies de Chunta Aragonesista (CHA), formació sòcia de Compromís en les eleccions europees i amb la qual col·labora la coalició en projectes comuns. Per sorpresa la esmena va ser secundada per 139 vots de PNB, ERC, Junts, PP i les formacions de l'Esquerra Confederal, enfront de les 117 en contra i 6 abstencions. La ministra d'Hisenda no va plantejar cap objecció a admetre l'esmena en el Congrés i va anar finalment incorporada als comptes de 2022.

La petició que va traslladar el senador de Compromís al ministre estava signada per José Ignacio López Susín, Director General de Política Lingüística, Govern d'Aragó; Antón García Fernández, Director General de Política Lingüística, Govern d'Astúries; Francesc Xavier Vila i Moreno, Secretari de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya; Rubén Trenzano Juan, Director General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Generalitat Valenciana; Miren Dobaran Urrutia, Viceconsejera de Política Lingüística, Eusko Jaularitza/Govern Basc; Valentín García Gómez, Secretari Xeral de Política Lingüística, Xunta de Galícia; Beatriu Defior Barcons, Directora General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears i Joseba Mikel Arregui Pérez, Director d'Euskarabidea – Institut Navarrès de l’Euskera, Govern de Navarra.