L'impacte d'algunes de les principals causes contra activistes independentistes en què la Generalitat de Catalunya ha fet el paper d'acusació va moure el govern català i, concretament, el Departament d'Interior, dirigit per Joan Ignasi Elena, a anunciar canvis en l'organització i els criteris en la defensa dels agents i una retirada en bloc d'una trentena de casos. Però, segons ha explicat Vilaweb, s'ha acabat el 2021 i no hi ha hagut cap novetat més.

Segons les explicacions que donen fonts governamentals consultades pel diari digital, hi ha molts casos, alguns dels quals molt complexos, i s'han d'anar avaluant un per un. S'espera que la Generalitat de Catalunya demani retirar l'acusació d'alguns d'aquests, així com que es mantingui en uns altres, però modificant la qualificació jurídica dels fets; és a dir, acusant solament per delictes de lesions que es puguin acreditar i no pas per desordres públics ni per atemptat contra l'autoritat.

De moment, l'única aplicació pràctica que ha tingut aquest nou criteri, en el judici pel cas del 30-G, ha anat malament. La Generalitat de Catalunya es va retirar formalment com a part acusadora tan sols una setmana abans del judici, fet que va molestar i el tribunal hi va posar pegues. Finalment, va començar el judici, el qual va evolucionar cap a la renúncia efectiva de la Generalitat de Catalunya, la decisió del tribunal de permetre a onze mossos dels dotze d'exercir l'acusació amb advocats propis i la suspensió del judici perquè es poguessin preparar.

Entre les causes pendents, hi ha la de quatre activistes de Bages per a qui demana dos anys i tres mesos de presó per lesions, desordres públics i atemptat contra l'autoritat per uns incidents davant la Guàrdia Civil espanyola a Manresa el 16 d'octubre de 2019, durant les Marxes per la Llibertat. O el cas d'en David i l'Álvaro, dos joves de Parets del Vallès detinguts la matinada del 17 al 18 d'octubre de 2019 al carrer d'Aragó de Barcelona; per ells, la fiscalia demana una condemna de nou anys i mig de presó pels delictes de desordres públics, atemptat agreujat contra agents de l'autoritat i danys agreujats. La Generalitat de Catalunya els acusa de delicte lleu de maltractament, de resistència i d'atemptat contra agents de l'autoritat i els demana sis mesos de presó.

Finalment, el cas de Marcel Vivet, en el qual l'Audiència de Barcelona ha expulsat la Generalitat de Catalunya com a part malgrat la voluntat de continuar-hi. La secció 21 de l'Audiència ha confirmat recentment la decisió de deixar-la fora del procediment, que es manté obert després de la condemna en primera instància a cinc anys de presó de Vivet, dient que no n'és part legitimada. Aquest fet és perquè, a causa de la pressió social, els serveis jurídics de la Generalitat de Catalunya varen decidir de recórrer la sentència, per tal de rebaixar la sentència a mig any, però l'agent ha volgut mantenir la seva posició acusadora contra Vivet en el recurs i ha decidit de continuar amb un advocat propi.