Davant l’aprovació del projecte de Llei General de l’Audiovisual per part del Consell de Ministres celebrat dimarts, les entitats cíviques i culturals que fan feina per la igualtat de les llengües manifesten que consideren «clarament insuficients els avenços per a les nostres llengües que s’inclouen en aquest text en relació als avantprojectes fets públics anteriorment». Per tant, caldrà millorar «a fons i molt significativament» el redactat de la llei durant el seu tràmit parlamentari.

Les entitats entenen que una legislació «justa i democràtica» ha de «reconèixer, defensar i promoure la pluralitat lingüística i cultural» de l’Estat espanyol. I ha de contribuir a la «rehabilitació i recuperació dels espais fins avui negats a les nostres llengües».

Per això, insten totes les forces polítiques i el Govern espanyol que, durant el tràmit a les Corts Generals, el text de la futura Llei General de Comunicació Audiovisual inclogui com a principi bàsic el «reconeixement, defensa, garantia i promoció de la pluralitat lingüística». Pluralitat que s’hauria de concretar, si més no, en dos àmbits:

• Primer, igualant continguts i percentatges mínims en totes les llengües de l’Estat en doblatge, subtitulacions i audiodescripcions.
• I segon, igualant les obligacions de finançament de produccions audiovisuals en les diverses llengües de l’Estat, ja siguin per a plataformes digitals o per canals televisius.

En aquest sentit, es comprometen a poder aconseguir aquests objectius, realitzant totes les gestions i actuacions necessàries davant dels diputats i senadors, i també davant del Govern espanyol, durant tot el període del seu tràmit parlamentari, tant des dels seus respectius territoris com també a Madrid, de manera conjunta.

A més, recorden que l’audiovisual és un dels sectors on l’exclusió de llengües diferents del castellà és més evident. Dels milers de títols dels catàlegs de plataformes audiovisuals com Netflix, HBO Max, Prime Video, Rakuten TV, Apple TV+, Movistar+ o Disney +, entre d’altres, només un percentatge anecdòtic, en el millor dels casos, i majoritàriament només en produccions pròpies, és disponible en els nostres idiomes. Tanmateix, l’oferta doblada o subtitulada en castellà és completa, fins i tot en diferents varietats. I tenim desenes altres idiomes en tota l’oferta sense que això suposi cap problema.

Fins ara, la legislació general de l’audiovisual només ha establert percentatges obligatoris de continguts i finançament mínims per al castellà, sense indicació ni reconeixement d’altres llengües existents a l’Estat espanyol, més enllà de la retòrica buida de contingut que existeix en altres textos legals. Això impedeix que els nins, els joves i el públic en general gaudeixin de l’ampli ventall disponible de programes, sèries i pel·lícules en la seva llengua.

«Cal actuar decididament en el sector audiovisual, un dels àmbits on la situació d’exclusió de les nostres llengües és més evident i que, al mateix temps, és una de les ofertes d’oci més utilitzades per la ciutadania en general, i els joves i els infants en particular. Aquests dos elements conflueixen en un sector estratègic amb una gran capacitat per contribuir al desenvolupament lingüístic, cultural i econòmic dels nostres respectius països», han conclòs.

Signen aquesta declaració:

Mesa pola Normalización Lingüística, Euskalgintzaren Kontseilua, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Ciemen, Acció Cultural del País Valenciá, Obra Cultural Balear, Escola Valenciana, Associació Cultural Valenciana Tirant lo Blanc, Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana, Iniciativa pol Asturianu i Nogará religada.