La Comissió d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital del Senat ha rebutjat aquest dimecres la moció de Compromís per la qual s'instava el Govern espanyol a l'adopció de determinades mesures per a aconseguir la reciprocitat dels mitjans de comunicació catalans, balears i valencians, pels vots en contra del PP i el PSOE. Per tant, l'opció que tenen ara al País Valencià és utilitzar el múltiplex digital de cobertura autonòmica, MAUT, el qual permet augmentar el nombre de canals, i la mateixa tecnologia que a les Balears ha permès recuperar TV3, tot i que amb limitacions de continguts.
«Que territoris amb la mateixa llengua no puguen compartir televisió no té cap sentit i contravé la Carta Europea de Llengües Minoritàries» ha declarat el senador de Compromís, Carles Mulet. A més a més, també ha volgut recordar que la llei espanyola de l'audiovisual estableix que dues comunitats limítrofes poden acordar bilateralment la reciprocitat de les emissions de televisió per raons lingüístiques i culturals.
Tot això prové després que el 2007 l'administració valenciana multés i precintés «els repetidors que l'entitat Acció Cultural tenia pel territori per a portar el senyal de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals al llarg del País Valencià», ha explicat el senador. Les tres autonomies van signar acords de reciprocitat el 2013, però l'administració valenciana va apostar per demanar més espai radioelèctric al Govern espanyol. A més a més, el desembre del 2012 el Tribunal Suprem va dictar una sentència que avalava que l'emissió de TV3 al País Valencià era una activitat lícita, però que requeria una reforma del marc jurídic vigent per tenir una cobertura normativa; i des del 2016, que el Consell de la Generalitat Valenciana va sol·licitar un altre múltiplex, Madrid ha mantingut la seva negativa.
1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:
"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:
"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"
("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)
1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",
http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html
1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)