L’escriptora i traductora Mireille Gansel és la guanyadora del Premi Veu Lliure d’enguany, que atorga el PEN Català. Gansel obté el guardó per la seva trajectòria, que inclou molt especialment l’obra Traduir com transhumar, publicada per l’editorial Lleonard Muntaner Editor, amb traducció de Dolors Udina. El PEN Català valora la defensa de Mireille Gansel de la llibertat d’expressió en la tasca de la traducció de poetes perseguits pel nazisme, la traducció d’antics dissidents de la RDA i la publicació del primer volum de poesia clàssica durant la Guerra del Vietnam.
Gansel, que serà a Barcelona des del 9 de novembre, prendrà part dijous 11 de novembre d’una taula rodona al CCCB, el primer dels actes que engloben el Premi Veu Lliure d’enguany. La taula rodona portarà per títol “La traducció, una eina contra el silenci” i constituirà una conversa entre Mireille Gansel, Dolors Udina i Antoni Clapés. Tots tres parlaran de l’ofici de la traducció, una feina que, per a Gansel, ha estat un camí per traçar ponts entre cultures, per interpretar-les i per aprendre de l’altre.
Es dona el cas que l’editorial Lleonard Muntaner Editor acaba de publicar una antologia poètica de Mireille Gansel, amb traducció precisament d’Antoni Clapés i un prefaci de Dolors Udina, que porta per títol La llàntia de l’espera. L’antologia, que surt a la llum coincidint amb el Premi Veu Lliure d’enguany, obre la porta a l’univers líric de Mireille Gansel.
L’acte del CCCB, que començarà a les 18.30, es clourà amb la performance Acció 15: La Pell que escup i escampa, de l’artista Francesca Llopis, autora del cartell del Premi Veu Lliure 2021 i de la imatge, així mateix, del Dia Internacional de l’Escriptor Perseguit 2021.
En els darrers anys, Francesca Llopis ha treballat sovint al Japó, on ha conegut de primera mà algunes de les tècniques d'estampació vigents al país nipó. Llopis s’aproxima a la tècnica japonesa del gyotaku com a forma per conservar el rastre del cos a través del tacte i amb una subtil pressió en el paper de les seves mans. Al CCCB, i per primera vegada, l’artista farà en públic aquesta acció que habitualment fa en la intimitat. L'obra és una metàfora clara dels centenars de persones immigrants que moren ofegades a les aigües mediterrànies i del cos torturat i colpejat de tantes dones i homes que pateixen la violència en el nostre món contemporani.
Aquest acte al CCCB serà el primer esdeveniment amb què se celebrarà la XII edició del Premi Veu Lliure, que es concedeix des del 2010 i que el PEN Català ha atorgat des d’aleshores a personalitats com Salem Zenia, Tienchi Martin-Liao, Ramon Esono Ebalé o Behrouz Boochani, entre d’altres. Un premi que s’emmarca en la celebració de la Setmana del PEN a les Illes, que cada any se celebra el 15 de novembre en commemoració del Dia de l’Escriptor Perseguit.
És per aquest motiu que la celebració del Premi Veu Lliure d’enguany comptarà també amb un acte, el dia 12 de novembre, a l’UJI, a Castelló, i amb un darrer acte, l’endemà, 13 de novembre, a Can Alcover, a Palma, on tindrà lloc l’acte oficial de lliurament. Precisament durant l’entrega del guardó Veu Lliure a Palma es donarà també a conèixer el guanyador o guanyadora del Premi Roissy en Brie de poesia per a escriptors refugiats a Europa. És la primera edició d’aquest premi que convoca el PEN Català, al qual s’han presentat més de quaranta candidatures arreu d’Europa.
Biografia de Mireille Gansel
Mireille Gansel neix a París durant la segona guerra mundial i viu una infantesa marcada per l’èxode, les deportacions, la implicació del pare en la resistència i la seva detenció. Més tard estudia a la Sorbona i després, ja a Budapest, on viu amb els supervivents de la seva família, es forma en els mètodes de la doctora Emmi Pikler.
Els coneixements d’hongarès, ídix i alemany de la seva família van ser una de les poques coses que conservaren després de la persecució nazi i que s’acabaren convertint en el bé més preuat que va heretar.
Mireille Gansel ha traduït nombrosos poetes cèlebres com Peter Huchel, Reiner Kunze, Nelly Sachs, així com diverses cartes de Paul Celan. També ha estat col·laboradora de la revista humanística La Quinzaine littéraire.
Entre els seus guardons destaca el Premi de Traducció Etienne Dolet de la Sorbona.
