La missió principal dels periodistes és retratar la realitat. «Ser notaris de l'actualitat», que deia un professor de la facultat de comunicació de la UAB. La cimera bilateral entre les Illes Balears i el País Valencià ha aplegat una sèrie de periodistes que han retratat una part de la realitat que es viu als seus territoris, però, sobretot, han quedat ben retratats ells.

La trobada, moderada i conduïda per pel director general de Relacions Informatives de la Generalitat Valenciana, Pere Rostoll, i el director general de Comunicació del Govern, Álvaro Gil, que ha anat deixant mostres de les seves mancances en cultura general durant la Cimera, ha reunit professionals dels mitjans de comunicació illencs i valencians amb un títol prou eloqüent del marc mental des d'on està pensat: 'Comunicació de les realitats perifèriques'.

En el col·loqui hi han participat el director general d'IB3, Andreu Manresa; la directora de 'Diario de Mallorca', Marisa Goñi; el delegat de 'La Vanguardia' al País Valencià, Salvador Enguix, i la cap d'Informatius de la televisió Àpunt, Raquel Ejerique.

Durant la taula, els ponents s'han decicat a lamentar les dificultats per a fer escoltar el que ocorre en territoris com Balears o la València sempre partir del seu prejudici d'entendre Madrid com «el centre». Tot i que, en realitat, almenys que se sàpiga, cap dels quatre mitjans tenen el seu 'centre' de decisió a la capital espanyola.

El representant de 'La Vanguardia', Salvador Enguix, va explicar que el paradigma digital ha provocat «un afebliment dels mitjans tradicionals», cosa que, segons ell, té «una traducció molt perillosa en els ecosistemes perifèrics», entre els qual hi situa les Balears i el País Valencià.

El director d'IB3, Andreu Manresa, va indicar que «la condemna de tenir un discurs vertical i central a Madrid o Barcelona» es pot solucionar «articulant un relat diferent». «El repte dels periodistes és fer un relat que tengui interès i implicació immediata, que sigui autòcton i que expliqui la realitat», va afegir amb el seu to caòtic habitual.

La directora de 'Diario de Mallorca', Marisa Goñi, va remarcar el paper dels mitjans de comunicació locals. «Som la garantia que estam damunt del territori, el coneixem i podem donar una informació més rigorosa i amb una mirada més àmplia», va assenyalar.

La cap d'Informatius de la televisió Àpunt, Raquel Ejerique, va assegurar que, durant la seva experiència laboral a Madrid, va comprovar que «més enllà de la crònica negra», les notícies del País Valencià no tenen una presència important en els mitjans estatals i va afegir que «propòs que deixem de parlar de perifèria. No som la perifèria, som la centralitat dels nostres territoris», ha ressaltat.

Ja en el tor de preguntes, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, com a bon representant de la vella escola de polítics es va apressar a intervenir per cercar 'complicitats' amb els periodistes i va preguntar què es pot fer des de l'àmbit públic i privat en els mitjans de comunicació per enfortir els llaços entre la les Illes Balears i el País Valencià.

Manresa va proposar «explicar històries a través dels mitjans que tinguin en comú totes dues regions» i va reblar el clau de la seva aquiescent erudició: «hi ha possibilitats al marge del discurs elitista polític-cultural».

«Amb aquests bous hem de llaurar», que deia un altre professor.