El vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha posat en valor aquest dijous que «la llibertat d’expressió guanya però la persecució dels poders de l’Estat contra Òmnium continua». Mauri ho ha dit després de conèixer la sentència que absol l’entitat presidida per Jordi Cuixart, després del judici del passat 12 de novembre a la Ciutat de la Justícia, arran de la demanda presentada per un agent de la Guàrdia Civil. El demandant al·legava una presumpta vulneració del seu dret a la imatge durant el Judici a la Democràcia. Segons el vicepresident de l’entitat, Marcel Mauri, amb aquesta sentència absolutòria es demostra un cop més «el fals relat que construeixen els poders de l’Estat per impedir que Òmnium faci la seva feina». «Un fals relat que ja es va evidenciar amb les mentides que van servir per condemnar els presos polítics durant el judici al Tribunal Suprem», ha indicat, i que novament han sortit a la llum en aquesta nova causa. Malgrat això, el vicepresident d’Òmnium ha assegurat: «Res ens aturarà en la nostra lluita per la defensa dels drets fonamentals, per seguir exigint el dret a l’autodeterminació i per reclamar una amnistia com a única via per posar el comptador a zero al conflicte polític que viu Catalunya».

En la sentència, la jutgessa ha donat la raó a Òmnium i ha posat en valor el dret a la informació per sobre del dret de la pròpia imatge del policia: «Òmnium va fer un exercici legítim de la seva llibertat d’expressió sense vulnerar el dret a la pròpia imatge del demandant». A més, i com que es tracta d’una associació sense ànim de lucre dedicada principalment a la promoció de la llengua i la cultura, ha destacat que en cap cas la crida a fer-se socis s’ha d’entendre amb finalitat de lucre o publicitària.

Durant el judici, Jordi Cuixart, que va declarar des de la presó de Lledoners, va defensar que Òmnium havia fet ús de la seva llibertat d’expressió, sense finalitat de lucrar-se, i va denunciar que de nou hi hagués un interès per part dels poders de l’Estat en voler coartar els drets i les llibertats. «Amb l’ús de la llibertat d’expressió vam difondre el que considerem que és un despropòsit: que una persona que diu haver vist una bandera d’Òmnium, després és incapaç de descriure-la. Volíem denunciar i ho seguim fent, que el testimoni no estava dient la veritat, estava mentint. O hi ha mala fe, o hi ha fals testimoni o hi ha incompetència per part d’un servidor públic», va remarcar.

Cuixart va declarar com a representant legal de l’entitat després que el Guàrdia Civil presentés una demanda contra Òmnium Cultural per haver vulnerat suposadament el seu dret a la imatge i reclamar 10.000 euros. El cas va néixer durant el Judici a la Democràcia que va tenir lloc al Suprem l’any 2019, quan un sergent de la Guàrdia Civil va assegurar en la seva testifical del 19 de març haver vist «banderes d’Òmnium» a les manifestacions de Via Laietana del 20 de setembre, unes banderes que no existeixen. L’entitat va reaccionar a aquesta declaració amb un vídeo on es posava de manifest les imprecisions de la declaració del sergent, limitant-se a recollir la literalitat del què havia passat dins la sala i informant de l’ambient generat dins el Suprem, en un acte més de llibertat d’expressió.