L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha publicat una guia en la qual aborda les consideracions ètiques per a l'ús de les tecnologies de rastreig per proximitat per al rastreig de contactes de la COVID-19. En el seu document, reconeixen que poden ser útils per a tallar les cadenes de transmissió, però adverteixen que pot comportar vulnerabilitat de la privacitat dels usuaris.

El rastreig de proximitat mesura la força del senyal per a determinar si dos dispositius (per exemple, els telèfons intel·ligents) estaven prou a prop entre si perquè els seus usuaris poguessin propagar el virus d'un individu infectat a un altre no infectat. Si un usuari està infectat, es pot notificar a uns altres que s'hagin identificat com a pròxims a l'altra persona i, d'aquesta manera, adoptar les mesures adequades per a reduir els riscos per a la salut d'ells mateixos i dels altres.

Aquest rastreig de proximitat sol combinar-se amb el rastreig de contactes, encara que el rastreig de contactes és una disciplina ja establerta de salut pública, i el rastreig de proximitat a través d'aplicacions mòbils és una nova tècnica. No obstant això, l'OMS ressalta que aquesta nova tecnologia «té les seves limitacions».

«Aquesta tecnologia no pot captar totes les situacions en les quals un usuari pot adquirir COVID-19, i no pot reemplaçar el rastreig tradicional de contactes de salut pública de persona a persona, les proves o la divulgació que es realitza normalment per telèfon o cara a cara. Només poden ser eficaços per a proporcionar dades que ajudin a la resposta quan estiguin plenament integrades en un sistema de salut pública existent i en la resposta nacional a una pandèmia. Aquest sistema hauria d'incloure personal dels serveis de salut, serveis de proves i la infraestructura de rastreig manual de contactes», argumenta l'OMS.

Tenint en compte aquestes limitacions, l'organisme sanitari internacional considera que les autoritats sanitàries podrien utilitzar eines de seguiment digital per proximitat per a notificar a una persona d'un major risc d'exposició a una altra que hagi donat positiu en la prova de COVID-19.

«Aquesta notificació a una persona que pugui haver tengut un contacte estret amb un individu que doni positiu en les proves de COVID-19 podria encoratjar a la primera persona a sotmetre's proves (si estan disponibles) o a prendre precaucions per a limitar la possible transmissió, com l'auto-aïllament i el distanciament físic, fins i tot abans de l'aparició de qualsevol símptoma», estableixen.

No obstant això, també alerten que aquests usos de les dades «poden amenaçar els drets humans i les llibertats fonamentals durant i després de la pandèmia de COVID-19». «La vigilància pot travessar ràpidament la borrosa línia entre la vigilància de la malaltia i la vigilància de la població. Per consegüent, és necessari que les lleis i mecanismes de supervisió estableixin límits estrictes a l'ús de les tecnologies de rastreig digital per proximitat i a tota recerca que utilitzi les dades generades per aquestes tecnologies», determinen.

Així mateix, consideren «essencial» mesurar l'eficàcia i l'impacte d'aquestes tecnologies per a fomentar la confiança del públic en la seva fiabilitat i la confiança en les entitats governamentals o privades que dissenyen, difonen i gestionen aquestes tecnologies. «L'avaluació de la seva eficàcia i les seves repercussions també pot ajudar a determinar si la compensació de la privacitat és proporcional a les repercussions en la salut pública reeixides. Si aquestes tecnologies no resulten eficaces enfront de COVID-19, llavors la tecnologia ha d'eliminar-se gradualment», assenyalen.

Finalment, l'OMS estableix que «les desigualtats podrien exacerbar-se amb l'ús d'aquestes tecnologies». «Les aplicacions de rastreig de proximitat digital només beneficien indirectament a les persones que no tenen accés a telèfons intel·ligents o altres dispositius apropiats, i en general només beneficien a aquells que ja se senten còmodes amb l'ús telèfons intel·ligents. Dependre del rastreig de proximitat digital per al rastreig de contactes, a exclusió dels enfocaments tradicionals, reduirà l'accés dels marginats als serveis essencials poblacions, especialment els ancians i les persones que viuen en la pobresa», conclouen.