L'Obra Cultural Balear (OCB) i el Grup Blanquerna acaben de reeditar la conferència sobre Mahatma Gandhi que pronuncià Josep Sureda i Blanes l'any 1931 a Mallorca. El llibre conté una introducció de l'historiador Pere Fullana Puigserver. Parlam amb ell sobre el llegat del polític indi.

Què pot ensenyar Gandhi a les societats del segle XXI?
En primer lloc, he de dir que la meva visió de Gandhi es basa més en l'admiració que en el coneixement. Dit això, el que més m'atreu del seu pensament és la manera transversal d'afrontar els problemes. Gandhi ressol d'una manera integradora molts dels grans conflictes de la modernitat. Sorprèn la seva manera d'integrar la identitat ètnica, religiosa, política, tot demostrant que no són coses incompatibles. A més, el més important és el caire viscut del seu pensament. El fet de practicar una coherència vital amb les idees, fa de Gandhi una figura del tot creïble.

Creus que la desobediència civil no violenta és un imperatiu ètic?
Personalment, crec que la cultura de la desobediència ètico-política en les nostres societats és un espai a reconsiderar. L'Estat liberal posa el focus d'atenció en la llei, i sempre assegura que és la millor llei possible. Ara bé, les persones, els col·lectius i els pobles han d'estar per sobre de la llei si aquesta pot i ha de ser millorada. Les minories, els individus, tenen legitimitat per qüestionar una llei si aquesta no els reconeix. Sense desobediència, empoderament i lluita pels drets, no hauríem avançat. Els drets es conquereixen. Crec que la dialèctica del segle XXI es dóna entre la por i la necessitat. La por davant els canvis normatius i la necessitat d'atendre els exclosos, la diversitat, etc. Les millors teories de la diversitat empren codis d'uniformitat. Costa molt explicar a la ciutadania que la diversitat és positiva. Falta cultura ciutadana per explicar que la desobediència civil s'ha d'interpretar en clau positiva i no de guerra. La societat hauria de normalitzar el paper de la desobediència civil.

Què significà una conferència sobre Gandhi com la de Sureda i Blanes?
La Mallorca dels anys 20 era una societat més moderna, oberta i dinàmica del que normalment tendim a pensar i creure. A més, hi havia una intel·lectualitat que influïa en els cercles d'opinió de l'època. El tema de l'Índia i Gandhi va ser portada de tots els mitjans mallorquins de l'època. Era una notícia de primeríssim nivell. La reflexió de Sureda i Blanes orienta la notícia i ho col·loca en funció del que passa a Catalunya. L'Índia de Gandhi és un pretext per explicar la realitat que viu Catalunya.

Es podria aplicar a la realitat de la Catalunya actual?
Tornant a Gandhi, el procés i el preprocés han demostrat l'arrelament, com a punt de partida, de la desobediència civil no violenta i el pacifisme. El procés s'ha basat en la capacitat de mantenir aquest pacifisme, que té la seva base teòrica en el polític indi. La seva capacitat de sobreviure dependrà d'aquest pacifisme. Catalunya no necessita exèrcits, això forma part del passat.