Un total de 1.902 candidats de 32 llistes competiran en les eleccions europees d'aquest diumenge pels 54 escons en lliça al Parlament comunitari (amb cinc més en la reserva per a quan es produeixi el Brexit), la qual cosa suposa 466 menys que en els comicis de fa cinc anys. En concret, dels més de 1.900 aspirants a ocupar una butaca a Europa 973 són homes (un 51,15%) i 929 dones (48,84%).
A més del PSOE, el PP, Ciutadans i Unides Podemos, també opten per un lloc en l'Eurocambra, Vox, coalicions de partits d'àmbit territorial i forces extraparlamentàries de diferent signe, incloent-hi comunistes, feministes, llatins, centristes i ultradretans.
En total van ser 39 les llistes que es van presentar a les europees, però la Junta Electoral Central (JEC) va tombar set d'elles per no complir algun dels requisits que exigeix la Llei Electoral, entre ells Influència Jove, el partit que lidera Francisco Nicolás, més conegut pel 'petit Nicolás'.
Sobiranisme i independentisme
Qui sí que va passar el filtre de l'organisme arbitral va ser Esquerra Republicana (ERC), que lidera una llista independentista amb Bildu, el BNG i altres partits asturians, canaris i aragonesos. La candidatura, amb la denominació Ara Repúbliques, està encapçalada per Oriol Junqueras (ERC), a la presó preventiva pel referèndum de l'1 d'octubre de 2017, seguit de l'històric abertzale Pernando Barrena i amb Ana Miranda (BNG) relegada a la cinquena plaça.
Per part seva, Junts per Catalunya (JxCat) i les seves marques precedents de PDeCAT i l'antiga Convergència (CDC) concorren amb una candidatura amb la denominació Lliures per Europa (Junts) que encapçalen l'expresident català Carles Puigdemont juntament amb els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí.
La Junta Electoral va decidir excloure'ls inicialment perquè poguessin presentar-se a les europees, atenent sengles recursos del PP i Ciudadanos, i malgrat que Junts va arribar a substituir-los, finalment el Tribunal Suprem va acabar permetent que Puigdemont i els seus companys poguessin concórrer als comicis.
Del seu costat, el PNB, Coalició Canària, Compromís per Galícia, Agrupació Atarrabia, Proposta per les Illes, i Democrates Valencians es presenten sota la marca Coalició per una Europa Solidària (CEUS) i amb la nacionalista basca Izaskun Bilbao de número u.
Els valencians de Compromís lideren una altra candidatura de coalició amb més d'una quinzena de partits d'àmbit territorial com a Nova Canàries, Chunta Aragonesista o En Marea.
Fòrum Astúries, que en les generals anava en coalició amb el PP, es presenta amb una candidatura pròpia al Parlament Europeu que tanca el seu fundador, l'exministre Francisco Álvarez Cascos. Altres formacions territorials amb llista europea són Andalusia pel Sí i Extremenys (PREX CREX).
Podemos i altres esquerres
Per part seva, Podemos i IU concorren amb una llista amb la denominació Unides Podem Canviar Europa encapçalada per la independent María Eugenia Rodríguez Palop. De la coalició va desaparèixer Equo, ja que les bases van rebutjar aquesta aliança i això va provocar la seva divisió.
D'Esquerra Unida van sorgir altres dues llistes. D'una banda, Actua, el partit impulsat per Gaspar Llamazares, presenta una candidatura europea encapçalada per María Garzón i amb el seu pare, l'exjutge Baltasar Garzón, de número 6. I Esquerra en Positiu, apadrinada per Francisco Frutos i presentada com l'esquerra no nacionalista, concorre amb una llista encapçalada per Javier Couso, eurodiputat d'IU i germà del càmera assassinat en la guerra de l'Iraq.
Així mateix, hi ha dues candidatures comunistes: el Partit Comunista dels Treballadors d'Espanya (PCTE) i la coalició de partits comunistes dels Pobles d'Espanya, del Poble de Catalunya i del Poble Andalús, així com una llista de Solidaritat Autogestió Internacionalista i una altra del Moviment Corrent Roja.
