La CUP reivindicarà aquest dimecres, jornada de reflexió a Catalunya, amb actes a Palma, Sueca i Perpinyà «el dret d'autodeterminació dels Països Catalans» amb l'assistència d'exdiputades i candidates en les llistes. «El dret a l'autodeterminació dels pobles és el dret que contraposa el poder popular amb el poder dels estats», assegura la formació anticapitalista, que veu imprescindibles jornades com aquestes arreu dels Països Catalans.
La CUP assenyala que continuarà treballant per a la «construcció nacional completa i per acabar amb la cartografia autonomista imposada pel règim del 78». També assenyala que treballa per «trencar amb les relacions de poder imposades per l'Estat espanyol i l'Estat francès», dels quals assenyala que els han estat imposats i que han portat a l'empobriment, la retallada de drets laborals i socials i l'empitjorament de les condicions de vida dels treballadors.
A l'acte de suport a la campanya organitzada per la CUP Palma, intervendran l'exdiputada en el Parlament Mireia Vehí i la candidata número 3 per Tarragona Èrica Bel; i a Perpinyà s'ha convocat una roda de premsa de suport a la CUP de la localitat, en la qual estarà la número 1 per Girona, Natàlia Sánchez. A Sueca, estaran en l'acte de suport a la campanya organitzada per l'Esquerra independentista de la Ribera l'exdiputada i actual regidora de l'Ajuntament de Barcelona, Eulàlia Reguant, i la número 2 per Barcelona, Maria Sirvent.
--"Cal situar-nos en el calendari a l’entorn previ al llibre de Benvingut Oliver. Com a primer punt clau de referència, cal relatar que la primera meitat del segle XIX, La Renaixença va activar la represa de la llengua i de la cultura catalana i, amb elles, l’assumpció de pertinença a la nació catalana. Cal tenir en compte que el gentilici catalans, habitual als regnes de Mallorca i de València durant els segles XIII, XIV i XV (vg. al final ANNEX 1) i, amb menys mesura el XVI i XVII, s’havia vist gairebé arraconat el s. XVIII fora del Principat a partir dels Decrets de Nova Planta. Un segle després, sobretot a partir de La Renaixença (1833), la catalanitat reviu i el gentilici es recobra i s’usa amb gran normalitat i naturalitat al llarg de la segona meitat del segle XIX a les Illes Balears i Pitiüses."
http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
--"Catalunya és, en quantitat i en temps, el nom més usat històricament per referir-se al conjunt de la nació. Només s'amaga o dissimula, amb espires intermitents de recobrament, en els moments de major persecució arran de les victòries militars de Felip V o de Franco i els períodes immediats subsegüents. Han estat la por i la repressió les causes que han arraconat l'ús públic del nom. Just per això, com a reparació, mereix ser recuperat i reivindicat. La documentació trobada, amb evidències clares de censura i amb proves fefaents que molts d'historiadors ho han amagat deliberadament, certifica l'ús volgut i acceptat del gentilici catalans als antics regnes de València i de Mallorca". Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo" (2014)
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699