El col·lectiu Marjada, nascut el passat mes de setembre, ha fet públic el seu primer document d'anàlisi i propostes, titulat 'Per un independentisme no nacionalista'. En el document expliquen que «Recentment a Mallorca s’ha tornat a obrir el debat sobre quina estratègia han de seguir el sobiranisme i l’independentisme per avançar i guanyar majories socials. Si bé és cert que ens trobam davant d’un debat que s’enceta recurrentment a la nostra illa, ara però, s’encara amb una certa dosi d’optimisme».
Des de Marjada, consideren que «l’independentisme mallorquí, per poder estar en situació d’avançar significativament i aconseguir majories socials, ha de fer que els seus discursos i pràctiques polítiques acceptin i abracin la realitat que vivim per tal de poder incloure aquestes transformacions» i afegeixen: «Diríem que cal que l’independentisme renovi profundament el seu univers simbòlic i les seves formes d’acció política».
El col·lectiu proposa: «l’independentisme mallorquí ha de cercar nous conceptes que aglutinin majories més enllà de la llengua catalana, com ara afirmar de forma irrenunciable que és mallorquí o mallorquina tothom que viu i treballa a Mallorca, parli la llengua que parli, i que el nostre primer i principal objectiu és millorar la qualitat de vida d’aquesta comunitat nacional, que és la nostra gent. Per iniciar aquesta transformació teòrica i pràctica, l’independentisme ha d’allunyar-se dels essencialismes identitaris i culturals, i assumir que avui dia la població mallorquina és diversa i que aquesta diversitat no és un perill, sinó quelcom que enriqueix i suma. És cert que la llengua pot actuar fins a cert punt com a element de cohesió, però cal anar molt més enllà i articular la nostra comunitat entorn a nous eixos amb un caràcter més ampli, on la llengua sigui present com un eix més, juntament amb d’altres com la construcció d’una societat democràtica, moderna i socialment justa, una societat feminista i articulada entorn als valors ecologistes».
Podeu trobar el document complet a: https://marjadamallorca.wordpress.com/
Això d'haver de dur a damunt el DNI... Jo ho faig perquè no tenc més remei.
És un cas molt semblant al dels jueus i dels homosexuals sota el règim nazi: havien de dur un estel jueu, o rosa, sense tenir-ne gens de ganes.
Vaig sovint a Alemanya i, quan els mostr el passaport espanyol, faig via a aclarir-los que el duc perquè m'hi obliguen i q, però que som mallorquí i, per tant, català.
I vos assegur que la major part dels alemanys saben bé de què els parl.