Andreu Mascaró és en plena campanya de recol·lecció de patata, el temps s'ha d'aprofitar al màxim. Així i tot, ha trobat un moment per parlar del moment del sector.
Com és la vostra explotació?
Particip, amb el meu cunyat, de la SAT Son Fornès i duim una superfície de 325 quartons. També estam integrats dins Illacamp, una societat comercialitzadora formada pels mateixos pagesos. Produïm ceba, patata i blat de les Índies. De blat de les Índies, no n'havíem sembrat mai i ara ho hem hagut de fer perquè la patata està vivint un mal moment. Ara bé, ni tan sols amb això n'obtenim el rendiment suficient. Els preus són baixos. Ara, el blat de les Índies té un preu més baix que l'any passat. A més, el corrent ha pujat i els altres costos també. En conseqüència, el rendiment econòmic ha davallat.
Us han afectat molt les gelades?
Pareixia que les gelades no havien afectat tant les patates. Havíem salvat les plantes a base de fer molta feina i vetlar-les molt, però al final hi ha hagut molt de mal i les plantes no han tuberitzat bé. El rendiment ha baixat en més de 3.000 kg per quartó. Com que hi ha poca patata per tot Europa pot ser que el preu vagi millor, però la pèrdua de volum tirarà per terra els beneficis econòmics.
Quines perspectives té la campanya d'exportació?
La patata d'exportació ho té difícil. Fins ara s'havia pensat en un preu acceptable per a enguany, però hi ha contractes a preus baixos que poden espenyar el mercat. A la Península les patates són més cares que aquí. En uns temps passats podies lliurar les patates a preu i a compte. En arribar el vespre sabies què havies guanyat, ara no en tens el preu fins a final del juliol.
I la patata dirigida al mercat interior?
La patata de granar, la sembram dins el desembre i també baixarà unes dues tones per quartó a causa de la gelada, que també l'ha afectada bastant, i al poc sol que ha tingut.
Com us va la ceba?
La ceba du bon preu, però moltes vegades aquesta quantitat no arriba al pagès. Nosaltres la comercialitzam a través de refrigerats i un poc a Mercapalma. Començam a collir-la ara i arribam fins a l'agost.
Les ajudes hi juguen un paper important?
El problema són les inversions, costen molt, i els venedors en part ja integren les subvencions en el preu. Què fan? Quan hi ha subvencions increment el cost de la maquinària. Així tot és caríssim. Una bomba per treure aigua, per exemple, val 3.000 o 4.000 euros. Tanmateix, les ajudes hi juguen un paper positiu i seria important que es poguessin cobrar amb més agilitat.
El moment és complicat?
La nostra activitat demana moltes inversions. No pots quedar aturat i tots els pagesos es veuen obligats a demanar crèdits. Si llavors no hi ha els ingressos esperats, les coses es poden arribar a posar molt malament. Sembla que com que manejam tractors grossos ja és que hi ha molt de guany, però la riquesa no és real. La butxaca dels pagesos està més malament del que ens pensam. Si els preus no paguen els costos, no podem anar enlloc. Hem de millorar molt la nostra comercialització.
Com valorau el resultat d'Illacamp?
Si no haguéssim muntat Illacamp, ja no hi seríem. Quant al pagès estam igual que els altres, però tenim el rendiment econòmic de l'empresa. Podem processar i transformar les nostres produccions. També venem molt de gènere a Mercadona, perquè l'única manera d'aguantar és vendre molt de volum i això ho podem fer gràcies a Illacamp.
Hi ha cultius alternatius a la patata?
La veritat és que no se'n veuen. Podríem sembrar cacauets, però... on els has de vendre? Si ara es venen cars és perquè sols hi ha dos pagesos que en sembren. No hi ha cultius alternatius. S'ha provat amb la carxofa, però de moment té poca sortida. El gènere de fora ens guanya.
Feis agricultura integrada?
Sí, començam a implementar les normes de l'agricultura integrada i fa molt de temps que complim els requisits de qualitat de la normativa Eurepgap. Les coses s'han de fer bé si volem ser en la primera línia de la comercialització agroalimentària.
