Miquel Angel Maria
Arcadi, no arcàdic
Els discursos alternatius a la globalització neoliberal corren el risc de presentar, darrere l'eslògan ja un pèl gastat "Un altre món és possible", una col·lecció de somnis i desitjos d'un paradís molt, massa llunyà, i de perdre's en vaguetats, sense explicar-nos què podem fer ara i aquí. Res a veure amb el fecund mestratge d'Arcadi Oliveres: sense fer rebaixes ètiques, sense deixar-se emportar per claudicacions disfressades de realisme i lluny de dimitir de la pulsió utòpica, en les seves propostes mai no hi trobareu la promesa -o la reivindicació nostàlgica- d'una Arcàdia feliç.
Segurament perquè aquest home, curiosa mescla de savi professor i d'activista contumaç, ja fa temps que sap que tots els paradisos acaben en expulsió, i en aquests moments de la pel·lícula ja no sembla gaire oportú afegir-hi noves promeses de solucions totals que, indefectiblement, acabaran en noves decepcions. Quan escoltes Arcadi Oliveres, t'adones que el realisme utòpic pot ser alguna cosa molt més seriosa i interessant que la catequesi liberal amb vernís socialdemòcrata exposada per Anthony Giddens. Amb Oliveres et creus, perquè el creus, que l'afirmació gramsciana de l'optimisme de la voluntat com a antítesi del pessimisme de la raó no és una simple actitud de dignitat, sinó un projecte de vida practicable.
També a Ara
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- La universitat ultracatòlica CEU desembarca a Mallorca
- El batle de Petra comercialitza un allotjament turístic gràcies a haver mentit en la Declaració Responsable inicial
- Nova junta gestora de l’OCB d’Inca
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.