algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 19°
21°

Les Balears lluiten contra la pobresa

El risc d'exclusió ha augmentat a les Balears arran de la crisi econòmica i la demanda d'ajut per part dels necessitats s'ha disparat. Cal unitat per fer front a la situació

La pobresa no és, ni prop fer-hi, cap realitat llunyana. La falta de recursos bàsics és un fet quotidià per a molts de ciutadans, sobretot arran de la crisi econòmica. Segons dades de l'Instuitut Nacional d'Estadística (INE), un 20% de la població de l'Estat espanyol viu sota el llindar de la pobresa. A casa nostra, si es tenen en compte sols el ingressos, el percentatge arriba a situar-se en un 13,8%. A més, d'acord amb l'INE, el 53,7% de les famílies balears té problemes per arribar a final de mes. Coincidint amb el Dia internacional per a l'eradicació de la pobresa, la xarxa d'entitats EAPN (que a les Illes aglutina nou entitats, entre les quals es troben la Creu Roja i Reas) ha volgut alçar la veu sobre els desequilibris palesos en el nostre entorn social i els greuges multiplicats per la recessió. Segons la declaració feta pública el passat dia 17, s'ha registrat una acceleració notable de l'exclusió social, causada sobretot per la "precarietat en la feina" i per la "baixa intensitat protectora" de moltes prestacions.
A les Balears, la situació no és gens encoratjadrora. D'acord amb l'Informe sobre la cobertura de les necessitats alimentàries a Mallorca, elaborat per EAPN, al 95% dels municipis ha augmentat la demanda d'ajuda alimentària. De fet, en el 75% s'ha produït un augment del 25% respecte de l'any passat. Els col·lectius més necessitats són les famílies amb menors que es troben en una situació econòmica precària, els immigrants i persones sense sostre.

Augment significatiu

Com explica Carme Muñoz, representant de la xarxa d'entitats, "les zona de la Tramuntana, la zona nord i el Llevant són les àrees on s'ha registrat un augment de demanda més significatiu, superior al 50%". Muñoz explica que en l'estudi s'han tingut en compte 52 unitats d'anàlisi i que en el seu procés hi han intervingut nombroses entitats d'arreu de l'Illa que desenvolupen una activitat directa, com ara Càritas, Deixalles, la Creu Roja i la Cooperativa Jovent. Un dels punts destacats que s'hi evidencien és la diferència de situació entre els pobles petits i els grans: "Als municipis de més de 20.000 habitants hi ha més necessitat d'agilitar l'atenció de les xarxes socials, mentre que als municipis de menys de 20.000 habitants l'atenció és més ràpida i més propera". "Això té a veure amb la casuística dels diferents tipus de municipis", s'hi explica. "Tan sols a Andratx i a Binissalem hi ha una valoració completament satisfactòria de la cobertura alimentària", indica. A més, l'estudi constata que no hi ha cap criteri coincident entre municipis respecte de la cobertura bàsica, a part que el grau és en molts casos insuficient.

Què cal fer, però, per pal·liar la situació? Per l'EAPN, cal establir un crriteri comú per determinar i prioritzar necessitats, alhora que es requereix un augment pressupostari estable per afrontar l'exclusió social. Com explica Muñoz, "valoram molt positivament les inversions que realitzen tant el Govern de les Illes Balears com el Consell: el pacte social es respecta". Però no es pot abaixar la guàrdia i és necessari mantenir els ajuts bàsics. A parer de Muñoz, "la unió fa la força" i amb la implicació d'entitats i d'institucions es pot arribar a eradicar la pobresa a les Balears.

L'articulació del 3r sector, una de les necessitats més importants

Una de les necessitats bàsiques de les entitats socials a les Illes és la consolidació del que s'anomena el tercer sector. És a dir, la vertebració, mitjançant els mateixos objectius i criteris, de totes les associacions i federacions d'entitats socials de la nostra comunitat. Des de la seva creació, la xarxa Europea contra l'Exclusió Social a les Balears (EAPN) ha cercat aquest propòsit. Coincidint amb els actes del Dia internacional per a l'eradicació de la pobresa, s'organitzà el primer Congrés del tercer sector a casa nostra, amb la participació d'una seixantena de representants de col·lectius i organitzacions. "Ara en redactarem les conclusions i els diferents punts per debatre", afirma Carme Muñoz, que destaca la presència en les jornades de Víctor Vallary, "un expert en el tercer sector a Catalunya". La iniciativa es comença a moure i suposarà un revulsiu de futur en l'acció social.

Any europeu

Sigui com vulgui, el 2010 serà l'Any europeu contra la pobresa i l'exclusió social. Tal com afirmen des d'EAPN, això ha de servir per replantejar els reptes, sobretot pels retrocessos viscuts arran de la crisi. A les portes de la revisió de l'Estratègia de Lisboa, aprovada l'any 2000, i amb l'inici imminent de la presidència espanyola de la UE, cal un "compromís ferm" per fer complir els objectius d'inclusió social en tot el territori comunitari. De fet, des del manifest conjunt de les xarxes de tot l'Estat es reitera de manera especial la necessitat d'avançar en un "nou model" "que prevegi, entre els objectius prioritaris, els reptes de la lluita contra la pobresa i l'exclusió". Això, però, no és només una declaració de bones intencions.

Les federacions d'entitats reclamen un "pacte per la inclusió" entre els agents socials i les administracions tant autonòmiques com estatals. Un pacte que s'hauria de vertebrar entorn de set punts, entre els quals destaquen els d'"incentivar les polítiques actives d'ocupació" i establir "itineraris d'inserció dirigits als més vulnerables". La crisi afecta la quotidianitat de molta gent que, d'un dia per l'altre, passa de la comoditat a la pobresa. Reclamar un acord d'àmbit estatal i europeu pot servir per trobar-hi solucions sòlides i de futur.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Mª del Mar, fa mes de 12 anys
bé el que diu el segon comentari també es vera.. la veritat, no m`he llegit sa noticia! jajajajaja!
Valoració:1menosmas
Per Mª del Mar, fa mes de 12 anys
Trob que aquesta noticia està molt bé.
Valoració:0menosmas
Per Anticapitalista, fa mes de 12 anys
Les Balears no lluiten contra la pobresa, perquè les illes Balears no es mouen. Els polítics balears tampoc lluiten contra la pobresa, perquè tot el que fan és al servei dels rics i si donen pa als pobres és la ració que permeti més mà d'obra barata en el futur. No digueu mentides ni faceu propaganda demagògica !
Valoració:0menosmas
Per joan de soller, fa mes de 12 anys
No importa, sa princesa va a sa perruqueria cada dia...
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente