algo de nubes
  • Màx: 20.27°
  • Mín: 13.74°
15°

“Les llibertats estan en el paper, però en la realitat no es compleixen”

L'educació és el bastió d'una societat avançada, democràtica i igualitària”

Amb posat seriós i un gest de disgust en el rostre, abandona la sala de conferències. Una vegada a fora, sembla que respira amb més llibertat. Veim com conversa amb un home encorbatat en francès i tenim la sensació que ella li inssisteix sobre alguna cosa, però que ell intenta evitar-la. Després d'aquest curiós incident, ens hi acostam i Mounira ens rep amb un gran somriure. Li proposam una petita entrevista i l'accepta encantada: "Encara no he tingut ocasió de veure Palma, et ve de gust passejar amb mi?". La ponència, que forma part del cicle La setmana del Marroc (organitzat per l'associació d'immigrants marroquins a les Illes Balears Al Maghreb en col·laboració amb la Conselleria d'Afers Socials, el Fons Mallorquí de Solidaritat, l'Ajuntament de Palma, el Consell de Mallorca i la UIB), està a punt de finalitzar. "No tinc ganes de debatre", ens confessa.

N'hi havia un bon motiu: el to de les intervencions (majoritàriament masculines) de la conferència Cooperació Nord-Sud, tres eixos de treball: desenvolupament local, dones i menors" ha anat canviant des d'una proposta d'una cooperació amb perspectiva local i sense paternalismes occidentals fins a una visió completament banal del que pot arribar a ser l'associacionisme femení al Marroc: sí, el col·lectiu femení s'organitza i fa tallers de "coses de la llar". Li tornam el somriure i ens fa una altra confessió: "Aquest home, el del vestit d'executiu, és un periodista que fa feina en la televisió marroquina, és del front ‘liberal'. Fa com si no em conegués perquè sap ben bé el que pens de la gent com ell. Jo dic les coses sense embulls".

Són només dues pinzellades, però ens donen molta informació sobre la persona amb qui parlam. Mounira El Alami és psicopedagoga i presidenta de l'associació Darna, un centre d'intervenció ciutadana -com ella mateixa ens descriu- que fa feina des del 1995 a Tànger. El Marroc, al continent africà, té com a religió majoritària l'islam. Lluny de convencionalismes i de perspectives occidentals, li demanam que ens expliqui quina és la situació real de la dona al país. Tan expressiva com al principi fa un gest de resignació: és una pregunta massa complexa per donar una resposta senzilla. Així, ens conta que la situació és dolenta. D'una banda, un 10% de la població està occidentalitzada i, per això, pateix només la discriminació "habitual" del món civilitzat. D'altra, hi ha la resta de població femenina, gairebé una "massa analfabeta" que ara comença amb prou feines a accedir a altres plànols fora de la llar materna o marital. És a dir, la classe social, l'autonomia econòmica i l'espai geogràfic esdevenen determinants.

La realitat és, llavors, bastant diferent segons el lloc en què ens trobam. En les zones rurals és encara més difícil solucionar els problemes que caracteritzen l'accés de les dones a drets tan bàsics com el de l'educació o el de la sanitat. A l'interior del país els costums i les anacròniques tradicions marquen el futur de les nines. "Moltes vegades sense possibilitat de fer marxa enrere", es lamenta Mounira. Qui és qui marca aleshores aquesta pauta discriminatòria, l'Estat o la mateixa estructura social, tan marcada per l'arrelada tradició patriarcal? Per Mounira, està clar que l'evolució del Marroc cap a un estat de dret i democràtic s'ha manifestat "més en els papers que en la realitat". "En teoria, segons la Carta Magna, tenim uns drets i unes llibertats innegables, però en la realitat no és així", ens assegura.

S'emmarcaria en aquest sentit, la llei coneguda com Mudawana? Mounira ens explica que aquest terme fa referència a l'estatut de la família i regeix les "normes del matrimoni". En teoria augmenta els drets de les dones, però la realitat és que manté conceptes que ratifiquen jurídicament la submissió. No podem oblidar que es tracta de l'únic text jurídic marcat per la llei islàmica (la resta del Codi Penal es basa en la llei francesa) i, tot i les esmenes que han aconseguit les organitzacions feministes (que limiten la poligàmia i atorguen el dret al divorci), els avenços es fan amb comptagotes. En parlar d'organitzacions i reivindicacions ens preguntam: entorn de què o de qui gira la militància femenina? Sindicalisme? Moviments socials?... Hi ha una militància política, però encara és minoritària. "És una doble lluita contra el company i contra la societat", afirma Mounira.

La pregunta és inevitable: per on s'ha de començar a fer feina? Mirada comprensiva i resposta clara. "La voluntat de canvi social ha de sortir de dins, no seran els de fora els que vindran a civilitzar-nos, a occidentalitzar-nos, entre altres coses perquè no funcionaria. Un exemple: en l'associació oferim a les dones classes d'alfabetització bàsica, d'informàtica, de cultura general... però també de costura. Per què? Allò important és que s'organitzin, que surtin de la presó que representen les quatre parets de la llar i posin idees en comú amb altres persones. Després ja arribaran les inquietuds. Un occidental es nega a fer aquestes coses. No ho pot entendre i, a més, es nega a negociar-ho. Un altre exemple: una professora es barallava amb una alumna perquè aquesta no atenia a les classes d'anatomia. ‘No les necessit', va dir. Jo vaig acudir al centre i li vaig respondre: ‘I, si necessites anar al metge, com li explicaràs on et fa mal?'. Llavors, en veure l'aplicació pràctica, va accedir-hi. S'ha de començar des de punts de partida molt bàsics. S'ha d'anar a poc a poc i amb pas segur. A més, l'educació és, sens dubte, el bastió i la base de l'evolució d'una societat", sentencia Mounira.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.