Miquel Jaume i la seva família han fet del vi un entreteniment i, en part, la seva feina. Ara, després de 16 anys de treball, el celler s'ha consolidat i aporta productes de reconeguda qualitat.
Com us interessàreu pel món de la vinya i el vi?
Aquesta curolla ve dels moments, devers el 1992, que a Felanitx s'arrabassaven vinyes. Cada any anàvem a comprar raïm a Felanitx i fèiem el nostre vi. Un any ja no hi va haver plantes. En cercàrem una altra i l'any següent tampoc no n'hi va haver. Vam decidir sembrar un poc de vinya per fer vi per a nosaltres. Fa uns 16 anys.
I a partir d'aquí anàreu avançant?
Em vaig assessorar amb gent que ja estava engrescada a fer vi i vam anar comprant allò que ens feia falta per fer-ne. Després vaig adquirir un poc més de terra i ara ja hem sembrat 3 quarterades.
Quan obríreu el celler?
L'any 1998 vàrem treure el primer vi. L'any 1999 vàrem decidir legalitzar el celler i el 2000 entràrem en la Denominació d'Origen Pla i Llevant.
Féreu un vi ecològic?
Des d'un començament, aconsellats per Andreu Majoral, vàrem fer agricultura ecològica. La sorpresa va ser que funcionava. No hem tingut mai cap problema. El 2002 hi havia un greu mal de míldiu i la vinya va aguantar més que les no ecològiques.
Com tractau les plantes?
Amb productes de contacte que no entren dins la planta. Allò important és el menjar que els dones. El nitrogen i altres components, els treim de sembrar favó, veça i blat, que després capolam dins la vinya. També hi aportam fòsfor i fems d'ovella. La planta ecològica té més defenses contra els atacs. No hem posat mai cap insecticida. Això sí, hem de vetlar el míldiu i la cendrada.
Aquesta atenció requereix molt d'esforç?
Has d'estar pendent de la vinya. Fa dos anys, al final de maig, hi va haver un atac de míldiu brutal i el varen resoldre bé. La clau és vigilar quan ha de ploure i protegir les plantes abans que no plogui. Convé que hi hagi coure damunt la fulla perquè, si és així, el míldiu no s'activa.
La feina, la feis vosaltres tots sols?
Jo ho faig quasi tot. De vegades he de menester un poc d'ajut per recollir serments o cavar els ceps. Podar m'agrada i el vermar és una festa. La superfície que tenim no permet contractar ningú de manera estable. Feim 13.000 kg i hauríem de doblar-ho.
Quin tipus de vi elaborau?
Feim 7 castes de vi. Dos de blancs: un blanc jove de raïm negre, Llàgrimes negres, i un blanc de criança en bóta fet amb chardonnay, Llàgrimes blanques. I cinc de negres: un negre jove, Negre suau; un altre a base de monestrell i tres de criança (un amb cabernet, el Negre virat; un a base de sirah, Negre mediterrani, i un a base de merlot, Camí de Son Eixut. Finalment feim un vi de reserva, el Summum. En surten uns 12.000 litres de vi.
Com el comercialitzau?
Feim venda directa en el celler, sobretot els horabaixes. Qualsevol persona interessada ens pot cridar. A part d'això, tenim un distribuïdor que el ven per nosaltres.
El mercat mallorquí reconeix els nostres vins?
Hi ha el famós tòpic que el vi mallorquí és car, però no és cert perquè n'hi ha de tot tipus. Suggeresc que se'n tastin de diferents llocs, de preus semblants, i que es comparin. Veuran que els mallorquins poden competir, per preu i qualitat, amb qualsevol altre. A Mallorca s'ha optat pel vi de qualitat i ha estat un encert.
Són diferents els mallorquins?
Tenim unes condicions úniques. Tenim un clima molt bo, terres de composicions diferents... i tot en pocs quilòmetres. Aquesta diversitat dóna caràcter. Ho varen demostrar quatre brusquers de la zona de la DO Pla i Llevant, que varen voler innovar, fer bons vins i participar en concursos estatals. Estam rebent medalles contínuament.
Quins projectes teniu per al futur?
Les coses es fan de manera espontània. Fas proves fins que trobes el que cercaves. Allò que intent és que, si algú ve, li pugui explicar d'on treim el raïm i com feim el vi perquè la gent ho valori. Pens que els visitants han de conèixer els nostres productes. Si no és així, anar a Mallorca seria com anar a qualsevol altra banda.
