Tot i el fosc entramat amb què s'ha blindat la indústria farmacèutica, es poden observar algunes dades que qüestionen el comportament del sector. Les grips, tant l'aviària com la porcina, són dos exemples paradigmàtics. La primera, anomenada aviària perque es localitzà inicialment en els aucells, data de 1997. Haurien de passar més de cinc anys fins que afectàs un ésser humà, que moriria a Pequín l'any 2003. Els fets continuen així: la Casa Blanca, encapçalada per l'aleshores president George W. Bush, fa pública l'any 2005 una greu previsió: "Els Estats Units registraran dos milions de morts a causa de la grip aviària". Segons aquest vaticini, l'Administració Bush adquireix 20 milions de dosis de Tamiflu: el principal medicament recomanant per l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
Finalment, cap ciutadà dels EUA no morirà per grip aviària, segons reconegué l'OMS mateix. Però hi ha uns altres factors paral·lels. L'empresa farmacèutica Gilead Sciencies INC patentà el Tamiflu l'any 1996, tan sols un any abans de l'imprevist que s'escampàs el virus pel món. Aquell mateix any, l'empresari i geopolític Donald Rumsfeald entra al directori de Gilead Sciencies INC i hi ocupa un càrrec equivalent al de conseller delegat.
Rumsfeld
On acabarà Rumsfeld tres anys més tard? Integrat a l'Executiu dels EUA en tant que secretari de Defensa (2001-2006). És en aquests anys que la Casa Blanca pren la decisió de comprar les 20 milions de dosis del Tamiflu, alhora que Donald Rumsfeald continua essent el màxim accionista de Gilead Sciencies INC (amb el paquet accionarial Argenpres). Com solucionen aquesta evident contradicció? Idò Gilead S. INC ven la patent a ROCHE Farmac per un preu que mai no es farà públic. Precisament aquesta empresa, Roche, torna ara a prestar serveis a la societat comercialitzant el remei per a la nova grip, li diguem grip porcina, grip A o virus N1/H1. De fet, actualment existeixen dos fàrmacs recomanats per les Autoritats Sanitàries. Són el Tamiflu (ara sota control de Roche, però compartint royalities amb Gilead) i el Relenza (de Glaxo Smith Kline).
A punt de fallida
La curiositat d'aquestes dues empreses és que començaren l'any 2009 en caiguda lliure, però el tancaren amb beneficis multimilionaris. Part per part. La farmacèutica Glaxo perd en borsa l'1,5% del seu valor tan sols durant el primer trimestre de l'any. La suïssa Roche, en canvi, relliscava per una pendent encara més forta. La gràfica que mostra les seves variacions en borsa durant els darrers deu mesos és un descens progressiu del 8,47%. El punt més feble es registra al parqueet de Zurich dia 9 de març. El 22 d'abril torna a desplomar-se en borsa. Però un altre imprevist virus deixa Roche en una situació quasi monopolística per comercialitzar el Tamiflu: l'aparició de la grip A.
Entre dia 23 i 29 d'abril les accions de Roche passen de 26.500 a 31.900 dòlars. Similars xifres assolirà Glaxo. El negoci està muntat. Des de llavors, tost els governs d'Occident han adquirit quantitats industrials d'aquestes vacunes antivirals. El seu preu supera lleugerament els 40 dòlars (uns 35 euros). Tanmateix, la classe mèdica i científica divergeix sobre l'efectivitat d'aquests antivirals. N'hi ha qui els veu més com un remei que no una medicina. Però independentment de la seva efectivitat, sorprèn en àmbits dels moviments socials que els grans laboratoris hagin assolit dues vacunes per dita grip en menys de dos mesos... I la grip comuna encara no té un adequat tractament (tan sols se'n recepta una vacuna). De fet, la grip comuna és molt més mortífera que no pas qualsevol de les altres varietats. A l'Estat espanyol moren cada any, segons l'INE, 502 persones de grip normal. L'OMS eleva aquesta xifra a prop de 500.000 defuncions en tot el planeta per any.
Paranoia
Però, l'alerta que causa, tan poblacional com mediàtica, no és equiparable a l'impacte real sobre la vida de les persones. Arribats a aquest punt, caldria fer una autocrítica per part dels mitjans de comunicació amb relació al paper d'altaveu jugat. El Sindicat de Periodistes de Catalunya està analitzant el cas per ulteriors documents. Com ha pogut prendre la paranoia en una població civilitzada que viu en plena societat de la Informació?
