Hi ha una dita que considera que l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. Ja sigui per qüestions relacionades amb l'amor o amb els processos d'aprenentatge, sembla que no treim cap lliçó dels erros. Ara bé, es pensa que la resta d'éssers vius tampoc no aprèn de les males accions. De fet, la que fins ara tan sols era una frase col·loquial ja té una base científica. Segons un estudi dut a terme per l'Institut de Tecnologia de Massachusetts, a Cambridge (EUA), les cèl·lules del cervell poden treure profit de l'experiència només quan feim alguna cosa bé i no quan fallam o ens equivocam. A l'article, publicat per la revista Neuron, s'indica que els investigadors han aconseguit captar i analitzar el procés d'aprenentatge que mostra com les cèl·lules cerebrals canvien les respostes en funció de la informació sobre quina és l'acció correcta i quina l'equivocada.
De la mateixa manera, l'estudi explica els mecanismes neurals que vinculen aquesta informació obtinguda amb la retroalimentació de l'entorn i la plasticitat de les nostres neurones. Earl K. Miller, coautor de l'estudi, afirma que l'activació que es produeix en les cèl·lules cerebrals continuen si les conductes recents van tenir èxit. De fet, com han pogut demostrar, quan un comportament té èxit les cèl·lules del cervell es troben més "sintonitzades" i es fan veritables processos d'aprenentage. Per contra, les investigacions ralitzades han demostrat que després d'un error o d'una fallida en els actes, existeixen molt pocs canvis en el cervell i la conducta tampoc no millora de manera gaire significativa.
En aquest sentit, els experiments efectuats foren molt senzills. Es feren servir diversos grups de moneies, a les quals s'encomanava la feina d'examiar dues imatges que s'alternaven en una pantalla d'ordinador. En una de les visualitzacions els animals eren recompensats quan miraven cap a la dreta i en l'altra quan ho feien cap a l'esquerra. Els simis es basaren en la prova i l'error per descobrir quines imatges requerien els diferents moviments. Així, mitjançant modernes tècniques, els investigadors van documentar que, depenent de si les respostes eren correctes o errònies, s'activaven parts concretes dels cervells, amb repercussions, en un breu termini de temps. L'activitat neural que seguia una acció encertada i una recompensa ajudava les mones a realitzar millor el següent assaig.
De tota aquesta tasca varen treure la conclusió que, si l'animal aconseguia respondre bé, un senyal es mantenia en el seu cervell com si les neurones es diguessin "ho has fet bé", com explica Miller. De fet, el descobriment més important fet pels experts és que just després d'una resposta correcta les neurones processen la informació d'una manera més enèrgica i eficaç, amb impulsos elèctricts molt més intensos, la qual cosa fa que els neurotransmissors creïn de nou la mateixa reacció davant un estímul similar. Això, en canvi, no es produeix quan es tracta d'actes erronis. El còrtex cerebral prefrontal organitza els pensaments i les accions en correspondència amb els processos racionals superiors, mentre que el gangli basal està associat amb el control motor, la cognició i les emocions.
Ara, però, aquest treball aporta llum nova sobre la relació d'aquestes parts del cervell. Seguint els estudis iniciats pel neuròleg Antonio Damasio sobre la interconnexió dels processos emocionals en les respostes adaptatives i d'aprentatge del cervell, aquestes noves investigacions aporten noves dades empíriques sobre la interrelació d'aquestes dues àrees. De fet, s'ha descobert una intensa activitat en moltes neurones d'ambdues zones cerebrals que reflecteixen l'administració o la retenció de la recompensa que dura uns quants segons. Aquests segons, lluny de ser poca cosa, constitueixen el nucli del que anomenam "experiència", que és molt més intensa davant les situacions que ens han sortit bé. Tanmateix, sembla que els nostres errors ens acompanyaran tota la vida. Tot i així, descobriments com aquest poden ajudar a conèixer-ne les causes molt millor les causes, com també les bases de moltes de les nostres conductes. Per tant, sigui dels èxits o sigui dels errors, cal continuar aprenent coses sobre la realitat del nostre cervell.
