Començà dilluns passat, dia 27, i no serà fins diumenge, 2 d'agost, que abaixi el teló i s'apaguin els llums. L'esdeveniment més important de l'any pel que fa al sector tecnològic a l'Estat espanyol es posa novament en marxa, i amb aquesta ja en són 13 les edicions que s'organitzen a la capital valenciana de la Campus Party.

Per les experiències viscudes els darrers anys, es pot assegurar que aquesta cita és molt més que una reunió d'aficionats als videojocs o al món dels ordinadors. En realitat, és això i molt més. L'espai i la temàtica d'aquestes jornades s'ha vertebrat al voltant de quatre grans eixos o zones de coneixement. Al costat de l'oci digital -potser l'únic que espera la major part de la gent- hi ha els apartats de creació, innovació i ciència, que alhora queden dividits en 14 àrees de contingut més, per tal de compartimentar amb la màxima eficiència les més de 6.000 persones que durant set dies i set nits romandran a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València.

Reunió tecnològica

La Campus no és tan sols la major reunió d'internautes. Tot i que internet hi té un paper central, i que es tracta del major esdeveniment en xarxa de l'any, altres camps amb el nexe comú del fet tecnològic hi tenen un paper destacat. És el cas d'aquells que creen continguts, que programen o controlen de manera remota un telescopi, per posar només alguns exemples de les diverses activitats que s'hi poden fer.

Segons els impulsors de la proposta, aquesta reunió anual ha anat variant de fesomia amb el pas de les edicions: "La Campus no és un lloc des del qual s'obtingui més velocitat i on la gent vingui a descarregar-se material. El que hi preval és que s'ha convertit en un fòrum de creativitat, talent i il·lusió". I és que 6.000 caps tecnològicament competents en àmbits ben diversos poden generar un flux molt intens de col·laboracions i projectes comuns.

En aquesta edició, alguns dels punts que han causat un major interès són tan diferents com la fabricació d'una sonda espacial, la producció d'una sèrie de ficció en xarxa amb els creadors d'efectes de pel·lícules com 300 i Sin City, i el desenvolupament de programari basat en models lliures. Aquestes tasques, i moltes d'altres, es desenvolupen a l'espai que es coneix com a Campus Futur. A més d'aquest, l'organització ha destinat una àrea considerable al Campus Verd, un indret on tot aquell usuari que ho vulgui pot participar en tallers i iniciatives tecnològiques que afavoreixen la lluita contra el canvi climàtic i a favor del progrés sostenible.

Així mateix, un altre punt neuràlgics d'aquesta peculiar trobada és el conegut com a Campus Oci, que arreplega una bona representació d'algunes novetats molt esperades pels seguidors d'aquest sector. La participació de la multinacional Ubisoft hi ha garantit la presència d'alguns dels títols més reclamats, com Assassin's Creed II, Tom Clancy's Splinter Cell Conviction i Red Steel 2, els quals tenen una qualitat ja molt propera als resultats que ofereix el cel·luloide.

En l'àrea de seguretat, s'hi han tractat les febleses del sistema dels correus electrònics, entre d'altres. Pel que fa a robòtica, hi hem pogut veure màquines que cuinen i pinten retrats, una mena de diadema que detecta els senyals neuronals i permet moure objectes virtualment, i una pantalla tàctil en tres dimensions. Aquestes són només algunes de les peces del futur tecnològic que se'ns avancen aquests dies a València.