Si prens el cafè al Dunkin & Donuts alhora que llegeixes el llibre que has comprat a El Corte Inglés; si te talles els cabells en una perruqueria d'Easy Cut, abans de comprar la joguina de l'infant a Imaginarium; si has de dur l'americana (de Massimo Dutti) a una bugaderia i optes per anar Tintoretto; si quedes després per beure una sidra a Lizarran... és perquè t'han Macdonalitzat. Sigui bo o dolent.

El procés de globalització avança en tots els sentits i el comerç no queda enrere. Palma no és gens diferent de qualsevol altra capital de l'Estat espanyol, com si fossin clons. De fet, malgrat que milions d'anglesos i d'americans visiten l'illa com a turistes, Ciutat tampoc no és distinta de Londres ni de Berlín.

La causa es torba, bàsicament, en l'homogeneïtzació imperant del segle XXI. Un passeig per Palma ho mostra. A més, no es circumscriu a la moda. També són part d'una franquícia internacional la fusteria i l'interiorisme (Leroy Merlin, Roche Bobois), les botigues d'informàtica (PC Box) i les sales de multicine (Cinesa, Warner). Ara bé, aquestes grans empreses que han obert tendes aquí també són presents a Tòquio, a Sydney i a Montevideo. Per què no? Calma! Si ara penses que tot això és una bogeria, pots anar a rebre tractament, per exemple, a alguna de les dues consultes de psicòlegs que GAP té a Palma.

L'esquema és senzill. Un eix comercial que combina grans avingudes amb carrerons per a vianants. Un abandonament progressiu del comerç de barri i la implantació dels imperis del ram tèxtil. Finalment, l'arribada de cadenes hoteleres (Iberostar) per rehabilitar edificis històrics.

Arquitectes estrella

La Macdonalització també afecta sectors de la cultura, com l'arquitectura, ja que comença a entendre el jovent. Jean Novel i Hudson, per exemple, tenen projectes realitzats (o per fer, en el cas del francès) a Ciutat.

És la mateixa tendència de confiar totes les grans idees a noms internacionals com Frank O. Ghery, Rafael Moneo i Norman Foster. Entre tots aquests hi ha la figura de Santiago Calatrava. Quina "gran capital" no té un pont de Calatrava?

Amb tot, el debat no qüestiona la innegable qualitat de les seves obres. Allò que critica, més aviat, és el monopoli que una elit de l'arquitectura ha copat. Segons Joana Maria Seguí Pons, professora de Geografia de la UIB, "aquesta tendència ofereix sentiments oposats".

D'una banda, "les actuacions estel·lars enbelleixen la ciutat i construeixen elements identificatius" per al col·lectiu, a part del turisme que generen al seu voltant. "Ara bé, també és veritat que manquen molts de doblers a les barriades i qualsevol podria pensar que amb el pressupost d'un pont de Santiago Calatrava podríem edificar 15 biblioteques públiques".

Reclaim the strets

Una altra problemàtica és representada per les polítiques de seguretat destinades a preservar espais públics convertint-los en intocables. Les normatives municipals contra el patinatge a les plaçes, per exemple, no contribueix a establir vincles entre joves i zones comunes.

Així mateix, hi ha casos més sagnants. La Policia Nacional va detenir, un bon matí d'abril, 13 ciutadans xinesos. El seu crim era jugar una partida de pòquer a la plaça de les Columnes asseguts als bancs i gaudint del raigs del sol. La geògrafa Seguí Pons afirma que "realment, s'ha construït un discurs en contra de la immigració que explica per què el veïnat es queixa de la presència d'aquestes persones a la plaça de les Columnes". Un fenomen que també cal contextualitzar en la pèrdua del carrer com a espai per jugar-hi. "Tanmateix, això no ha sorgit ara. Ja fa vint anys que no jugam al carrer", matisa la professora i les raons apunten a la invasió en massa dels vehicles i a la manca de zones verdes.

D'altra banda, el divorci entre ciutadania i ciutat, que tendeix a agreujar-se, també cal entendre'l en aquesta societat de consum. La Play Station és un exemple paradigmàtic de les noves formes d'oci dels infants: tancats a casa i en solitud.

Som Disneyland

Si abans parlàvem de Macdonalització, ara seria el torn de la Disneylandificació: màxima neteja, control de persones, ciutadans embotats amb tants colors, sons i missatges... És la previsió de tot el que ha de passar. Com si la ciutat tingués un guió, preestablert, per representar. Com si fos un escenari tancat i no un conjunt de carrers.

La màxima varietat aparent (tot i que sempre és allò mateix) prové dels centres comercials o dels complexos residencials, com les urbanitzacions. Aquestes parlen de col·lectiu, però es tracta d'un grup privat i també inacessible.

Lluny queda, per tant, la urbs imperfecta, la que té defectes i punts forts i que és teva. La banda irlandesa The Pogues va escriure una bella cançó dedicada al seu barri, Dirty Old Town (bruta i vella ciutat), que deia: "I met my love by the gas works wall". Havia trobat la seva estimada prop de la fàbrica de gas i allà, contra la tanca, la besà. Coses del passat, que ja no era on sempre havia estat.•

Londres-Palma-Tòquio

No es pot entendre el procés de Macdonalització sense tenir en compte les noves tecnologies i internet és el punt d'avantguarda. "Es pot veure la mateixa pellícula aquí, a Palma, com a Hong Kong". La uniformització és evident, però d'altra banda "mitjançant la xarxa podem fer visible la petita Mallorca en un món gegant".

Un exemple molt clar és que avui dia el viatger coneix el país al qual es dirigeix, tot i que sigui el primer pic que el visita. "Entres a internet i ho veus tot: fotos, informació...", explica la professora de la UIB.

Un altre cas d'estudi és el dels vols aeris amb companyies de baix cost. "Abans ningú no visitava ciutats petites, però amb el low cost, les aerolínies cerquen urbs de 3a categoria". Els aeroports són més barats per a les empreses i les ciutats receptores, alhora, són beneficiades pel turisme. "Quants d'anglesos viatjaven abans a Itàlia i quedaven sempre a les capitals?", es demana Seguí Pons.

Ara bé, el cinema que més es consumeix a Europa -i a la resta del món- prové dels EUA. "La difusió de la cultura només arriba d'un punt i és molt perillós". De fet, la indústria cinematogràfica més gran és Bollywood (Índia).

En resum, les dues cares de la moneda que provenen de la tan famosa globalització. És en aquest sentit que la geògrafa Seguí Pons reivindica el concepte "glocal" (global + local).