Com si es tractàs d'una viuda negra, el borm de vela, medusa també coneguda com caravel·la portuguesa, trepitja la costa litoral. Però no és pas negra, sinó blava, d'un bell turquesa que encisa la mirada. El flotador (o pneumatòfor) s'insinua com una caravel·la amb detalls porpres. Ara bé, enmig de tanta bellesa s'amaguen uns tentacles, de fins a 30 metres de llarg, que piquen la pell humana talment com si fos un ferro incandescent.
En el darrer mes se n'han trobat alguns exemplars a Formentera i a Menorca, cosa que presagia una concentració d'aquestes meduses que farà nosa (i molta) als banyistes de les Illes.

Enric Massutí, director del Centre Oceanogràfic, reconeix que "és més nociva que la resta de grumers, perquè té una concentració més gran de cèl·lules urticants". Tanmateix, "allò important són altres factors, com la zona del cos que piqui, el temps de contacte o la superfície afectada". O sigui, que en veuen l'arribada amb preocupació, "però sense alarmar-se". Al cap i a la fi, és un altre grumer dels molts que freqüenten la costa litoral. La seva presència enguany dependrà, com sempre, dels corrents marins i dels vents predominants. "Són uns processos oceanogràfics que es produeixen a mar oberta i lluny de les illes".

Així que l'arribada de meduses aquest estiu dependrà de factors ambientals. No debades, els grumers són animals sense activitat motora. Es desplacen, sí, però impulsats pel corrent aquàtic, alhora que l'aigua, entre d'altres, agafa certes direccions gràcies al vent. Els borms de vela, en concret, s'han endinsat a la Mediterrània per l'estret de Gibraltar. La costa nord-africana també n'està afectada, a més de tot el Llevant peninsular. "Pareix que feia anys que no se'n veien per aquests paratges", explica Massutí. És conseqüència, per ventura, de l'escalfament de l'aigua? "No ho crec", comenta l'investigador, "perquè aquest grumer és propi d'aigües atlàntiques i fins i tot de fredes com les del Cantàbric". Sembla, idò, que el canvi climàtic no en propicia la proliferació. De tota manera, és igualment vera que augmenta de nombre. I com més grumers, menys tranquil·litat per fer un capfico.

Més de 13.700 capficos amb sorpresa

La presència de grumers al litoral balear deixa cada any milers d'afectats per les seves picades. Segons les dades que maneja Creu Roja, entitat que gestiona la seguretat a bona part de les platges de les Illes, l'estiu de 2008 acabà amb 13.767 assistències. L'any amb més incidència, però, fou el 2006; les dues temporades següents es reduí progressivament. No debades, el 2006 foren ateses 26.304 persones per picades de grumer. Una xifra que baixà lleugerament el 2007, amb 19.428 assistències. De tota manera, les meduses sempre són a la costa. Tanmateix, a l'estiu es fan més visibles per diferents factors. El primer és evident: els ciutadans neden a la mar en època de bon temps. La meteorologia, per tant, n'augmenta l'afluència. L'any passat, per exemple, fou un estiu no especialment calent, fet que motivà una disminució seriosa dels afectats.

Tal com explica Victòria Avellà, responsable autonòmica de Socors i Emergències de la Creu Roja, "una major prevenció i sensibilització de la societat, juntament amb una menor presència de meduses, expliquen la reducció de casos de l'estiu passat". Segons les dades de l'entitat, indica Victòria Avellà, "durant la present temporada de banys [que s'inicià l'1 de maig] encara no s'ha detectat cap concentració nombrosa de grumers".

Bandera específica

Creu Roja vol consolidar aquesta davallada de les picades. Per aquest motiu estudia mesures com la instal·lació de banderes específiques a les platges. Es tractaria d'una tela blanca amb la imatge de dos grumers a l'interior, que Creu Roja ja col·loca a les platges catalanes. D'aquesta manera adverteixen de la presència dels incòmodes grumers.

Els pescadors ultimen un acord amb el Ministeri per caçar grumers

Ha costat tres anys, però la tercera és la bona. La Federació balear de Confraries de Pescadors ultima un acord amb el Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí que, previsiblement, veurà la llum abans que acabi aquesta setmana. La importància del conveni és majúscula, perquè propiciarà que els pescadors de l'Arxipèlag surtin a capturar grumers. Les gestions es realitzen mitjançant l'empresa pública TRACSA, que serà l'entitat que aboni els doblers a la Federació. El pla consisteix que cada dia surtin a la mar 16 embarcacions illenques "per capturar grumers", explica Toni Garau, president de les confraries. Un vaixell per cada una de les 16 confraries que hi ha a la comunitat i que abraçaran tota la costa litoral.

Ho faran, a més, amb dedicació exclusiva. Aquest criteri significa que no podran capturar pesca normal, precisament durant els mesos més lucratius per als mariners: juliol i agost. I és que els mesos d'estiu són adients per a la captura de llagosta i altres peixos "que es comercialitzen en el mercat a bon preu". A banda d'això, l'esplèndid temps possibilita més hores de feina efectiva i major benefici. "Per això plantejarem al Ministeri que la tasca de capturar grumers estigui ben remunerada". Algunes fonts han apuntat l'oferta següent: 600 € al dia per embarcació i 1,5 € per quilogram de grumer capturat.

Per ventura, aquest ha estat l'handicap que havia frenat fins ara la signatura de l'acord. El Ministeri ja havia anunciat la mesura abans dels darrers dos estius, de l'any 2007 i 2008, però mai no s'havia duit a la pràctica.
Enguany, revertiran la situació. La Federació de Confraries ha preparat un arc de pesca especial per a la captura de grumers, el qual ha estat homologat per les administracions autonòmica i estatal. I ja s'ha provat. Ara bé, des del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí no són tan optimistes. Pot ser que actuïn amb discreció, vist el fracàs d'altres estius. Tanmateix, el ministeri encapçalat per Elena Espinosa constata la necessitat d'agafar molts més grumers. Un informe tècnic al qual ha tingut accés dBalears assenyala que "a la vista dels escassos resultats obtinguts en les accions de retirada [...] es considera necessari ampliar l'àmbit territorial". El document també destaca "el gran perjudici econòmic que podria causar al sector turístic".