La Llei de dependència es troba actualment en el tercer any d’implantació. 628.614 persones d’arreu de l’Estat ja tenen dret a percebre els beneficis que en deriven d’acord amb el seu nivell i grau de dependència. De fet, segons les darreres dades, 430.669 són reconeguts com a grans dependents i 197.945 amb dependència severa. Tot i això, el Sistema d’Atenció a l’Autonomia i a la Dependència (SAAD), que s’encarrega de la distribució de les retribucions ha passat per tota una sèrie de vicissituds. Ha format part de tres ministeris i ara sembla que queda definitivament a càrrec de la cartera de Sanitat.
Així, la remodelació del Govern, amb la incorporació de Trinidad Jiménez com a nova titular de Sanitat, es pot veure com un intent de donar un impuls definitiu al "projecte estrella" de l’Executiu de Zapatero per intentar superar una certa situació d’estancament viscuda fins ara i apostant pel finançament.
De fet, el 15 d’abril passat, tot just assumir el càrrec, Jiménez presidí per primera vegada la reunió del Consell Territorial de Dependència, del qual formen part el Govern central i els consellers d’Afers Socials de les diverses comunitats autònomes. Un dels punts importants que s’hi analitzaren fou la necessitat d’agilitar els ajuts, sobretot en el context de dificultat econòmica que viuen molts ciutadans.
En aquest sentit, segons dóna a conèixer el Ministeri, la distribució dels fons acordats ascendeix enguany a gairebé 283 milions d’euros, que es destinen al finançament dels Serveis de promoció de l’autonomia personal i d’atenció de gent en situació de dependència. Una aportació que s’incrementa prop d’un 17,5% respecte de l’any anterior. La xifra, sumada al nivell de finançament mínim (per als beneficiaris) i a les partides del Pla E destinades a la reactivació de l’economia, puja a un total de 1.600 milions d’euros, cosa que suposa un increment del 79%. A més, i pel que fa al Pla E, s’ha establert un fons extraordinari de 400 milions d’euros que, segons fonts del Ministeri, permetrà crear prop de 50.000 llocs de feina directes i 35.000 d’indirectes a través d’infraestuctures com centres de dia, residències i serveis d’ajuda a domicili.
De tota manera, el model de finançament ha generat certes reticències entre les comunitats autònomes. Sanitat, amb el seu sistema de ponderació, dóna més pes al nombre d’avaluacions realitzades en una comunitat que al nombre de beneficiaris reals, que per a moltes comunitats (per exemple, Andalusia) seria allò desitjable. Sigui com vulgui, la Llei de dependència i el servei d’atenció d’aquestes persones continuen endavant.
La situació a les Illes Balears
A l’Arxipèlag, prop de 12.000 persones es beneficien de les prestacions de la Llei de dependència, però s’hi han registrat més de 17.000 sol·licituds. Com afirma Fina Santiago, consellera d’Afers Socials, Promoció i Immigració, "el desenvolupament d’aquesta norma és un dels objectius cabdals" en matèria social. Respecte del finançament, assegura "que podria ser millor" i hi destaca la despesa corrent com la modalitat "més conflictiva per a les Balears". De fet, l’aportació del Govern central en aquest sentit tan sols arriba al 8,10%, enfront del 33% que hi seria desitjable, la qual cosa provoca "que les pensions siguin baixes i que a les Illes es produeixi un dèficit" en despesa corrent. Tot i això, assegura que és una llei molt positiva, si bé necesita "una millora" en aquest aspecte, alhora que reclama un finançament d’acord amb la "prestació i no amb la valoració" de les sol·licituds.
Pel que fa als canvis ministerials, Santiago valora positivament la incorporació de Trinidad Jiménez a la cartera de Sanitat, tot remarcant "el pes significatiu" que agafa així la Llei de dependència. "Les infraestructures necessiten també una millora i arreu de l’Estat hi ha uns nivells desiguals en serveis socials". En aquest sentit, el Pla E es presenta com una fórmula per pal·liar aquesta situació i, com explica Santiago, "els 7.300 milions d’euros prevists a les Balears, afegits al pressupost que hi destina la comunitat, permetran construir entre 15 i 20 centres diürns, tant a Palma com en diversos municipis". "Això ajuda a crear llocs de feina estable perquè, per exemple, una residència de 120 places genera 80 places de treball". "D’aquí a deu anys, hi haurà molts més centres de dia i haurà augmentat el nivell de formació dels treballadors".
En comparació amb la resta de l’Estat, les Illes se situen per sobre de la mitjana en valoració dels casos, al voltant del 87%. Això permet agilitar la consecució de les prestacions d’aquestes persones, amb una xifra de 12.251 sol·licitants amb dret de percebre algun tipus d’ajuda i, per tant, vinculats al serveis. "Es fa una mitjana de 700 valoracions mensuals", assegura la consellera, a més de destacar l’esforç que ha suposat passar de tres persones a una plantilla de 150 tècnics perque això sigui una realitat. "La Conselleria dedica un milió d’euros mensuals a pensions i ajuts, cosa que suposa devers 380 euros per família. Això es molt important en l’actual situació económica ". "S’ha fet un salt qualitatiu molt gran amb aquesta llei que es consolidarà en els propers tres o quatre anys", conclou Santiago. En definitiva, millor o pitjor, és una solució col·lectiva i social a les necessitats de molts de ciutadans.
