algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 20°
25°

Renovar l'aprenentatge en xarxa

El món de l'e-learning o aprenentatge virtual està d'estrena. S'ha presentat un nou ens adscrit a la UOC, encaminat a aprofundir en la recerca i la innovació de la docència a internet

El món educatiu, tot i no ser dels més intrèpids en el terreny tecnològic, ofereix algunes mostres de la introducció d’elements que contrasten amb els models tradicionals. Un dels exemples més gràfics d’això que deim són els sistemes d’ensenyança –formativament fins a la universitat– que han fet d’internet el seu hàbitat i de la no presencialitat, la seva manera de funcionar. Dins aquest grup convé destacar la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que així mateix esdevé d’actualitat per la posada en marxa fa pocs dies del primer centre d’investigació i innovació d’aprenentatge virtual a l’Estat espanyol. El projecte recull els quinze anys d’experiència d’aquesta universitat en línia i se centra en les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com a eina principal per a la formació especialitzada a nivell superior.

Aquest centre de recerca és un dels pocs que hi ha a Europa i consta de tres eixos fonamentals que l’estructuren. Tot i que cadascun té una dinàmica pròpia, les grans àrees temàtiques hi estan connectades i coordinades. Els àmbits que engloba van des de la recerca i la innovació de les tecnologies que s’apliquen a l’aprenentatge, passant per l’impuls de bones pràctiques educatives que millorin els processos d’ensenyament, fins a la promoció en si de l’e-learning.

Caràcter internacional

Malgrat la seva recent posada en marxa, el centre disposa de més de 30 professors de distintes disciplines que hi participen activament. A més, la vocació d’aquesta iniciativa no té fronteres. La col·laboració d’investigadors d’arreu del món que treballen en temes relacionats amb el projecte serà ben rebuda, segons expliquen representants d’aquesta universitat catalana en xarxa. Aquesta nova comunitat creada entorn de la reflexió de l’aprenentatge en línia pretén cobrir una funció destacada quant a innovació, treballant sobre els processos que es fan servir i en eines concretes amb les quals els alumnes accedeixin als estudis. Un dels avantatges més destacats que pot motivar la creació de l’esmentat centre té molt a veure amb l’aspecte formatiu. Això es veurà traduït en diferents actuacions depenent dels àmbits que s’hi abordin.

Així, per exemple, internament es tractarà de millorar la docència a distància en entorns virtuals, que és el camp específic en què aquesta universitat actua. Per la seva banda, externament, intentarà promoure l’ús de les noves tecnologies en matèria educativa a un públic general, per tal d’anar propagant projectes d’aprenentatge en xarxa en tota casta d’organitzacions.

Necessitats del segle XXI

La rectora de la UOC, Imma Tubella, ha explicat, en la presentació en societat d’aquest nou impuls a l’activitat docent, que la universitat que representa va néixer com un projecte totalment innovador d’estudis a distància. Aleshores encara existia certa desconfiança sobre el bon funcionament d’un sistema educatiu gestionat íntegrament per internet. Però sembla que el temps els ha donat la raó. Almenys així ho demostren les xifres: des d’aleshores sumen ja 17.500 graduats, un "indicador d’èxit" que avala aquest nou projecte que s’emprèn a hores d’ara. Tubella ha comentat que aquest servei intenta donar resposta a les necessitats de l’estudiant del segle XXI, en què el professor és una font de coneixement més al costat de moltes altres eines que són igualment útils i que s’adapten a nous mètodes de treball.

"La intenció és construir sota prismes diferents"

Begonya Gros i Salvat ha exercit la seva tasca docent a la Universitat de Barcelona i des de fa un any ocupa el càrrec de vicerectora d’Innovació de la UOC. Així mateix, dirigeix el centre d’innovació en aprenentatge virtual que us mostram, i amb ella volem copsar de més endins les projeccions que té l’ensenyament a distància. "La dècada i mitja d’activitat educadora a internet ens ha servit per adonar-nos de molts dels avantatges i també de les dificultats de desenvolupar la nostra activitat en aquest mitjà. En tot aquest temps s’han anat creant grups de treball i de recerca interessats en la temàtica de l’ensenyament en base a internet, que és allò que ha marcat el centre de recerca. Nosaltres hem tractat de vincular els grups i també la seva feina, i d’alguna manera visibilitzar cap a l’exterior que aquesta tasca es duu a terme. Aquests són els motius pels quals es decidí de crear un centre de recerca entorn de l’aprenentatge virtual". Segons Gros, una de les virtuts principals de la nova comunitat formada és la seva interdisciplinarietat, ja que molts grups que havien emprès accions d’investigació i recerca en aquest camp provenen d’àmbits ben diversos.

Col·laboració i participació

Allò interessant, segons la vicerrectora, és que els diferents prismes donen lloc a la construcció d’uns resultats complets i aprofitables per tothom. A més, el sistema té incorporades unes vies de participació diverses per fer-lo obert, també als individus que protagonitzen l’ensenyament a través d’internet: els alumnes. "Hi ha diferents mecanismes per posar en contacte els grups de treball estables i els alumnes. Principalment, mitjançant la valoració de les experiències d’aquests, perquè els canvis en la metodologia s’esdevenen després d’una intensa anàlisi. Així mateix, s’està preparant un blog al web del centre de recerca a fi que els interessats hi puguin deixar les seves sensacions en referència als temes que s’hi tracten". Part del mèrit d’aquest treball és la seva condició de pioner. Malgrat això, a Europa ja hi ha alguns centres semblants, com els de les universitats obertes d’Holanda i Anglaterra, amb els quals ja s’ha establert un primer contacte i s’espera que aquest es mantingui per un llarg període.

Pla Bolonya: noves perspectives de canvi

La qualificació ‘obert’ acompanya sovint la denominació de les entitats universitàries que han fet de la xarxa el seu entorn habitual de relació i d’acció educativa. I malgrat que la vinculació nominal i la realitat no sempre s’avenen, en aquest cas sembla que sí que ho fan. Almenys si ho pensam comparativament en relació amb el nombrós i divers grup que podem catalogar com a universitats tradicionals, descobrirem que la ruptura dels lligams presencials no implica una pitjor qualitat en la docència. Més aviat al contrari. Les eines recurrents per establir ponts entre l’alumne i el professor virtuals s’han popularitzat, i molt, i han envaït d’alguna manera àmbits que fa un temps eren impensables. Fins i tot ara podem veure com la major part de les universitats menys compromeses amb les noves tecnologies tenen algun tipus d’espai en línia que complementa l’activitat educativa personal, un cop que s’ha contrastat l’efectivitat d’aquests mètodes.

El futur més immediat

D’alguna manera, queda clar que l’aparició i posterior èxit d’un model d’aprenentatge com aquest ha estat propiciat perquè la societat, les persones, ho demanaven. Potser sense ser-ne ben bé conscients, les noves situacions reclamen expressament noves idees per sortir-se’n. Si parlam en clau del futur més immediat, gairebé de present, de l’activitat universitària, cal considerar la imminent arribada del que es coneix popularment com a pla Bolonya: una realitat rebutjada per uns i lloada per altres. En qualsevol cas, la qüestió capital és que en el nou paradigma que s’estableixi, el suport tecnològic sigui considerat i promogut a favor d’elements com la mobilitat, la diversitat de formats i l’autogestió de l’horari. Conceptes que ha popularitzat el model d’aprenentatge virtual i que cal mantenir, per tractar d’esquivar el daltabaix formatiu, malgrat el canvi.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.